Jordi Mayoral

Hi ha creacions artístiques de primer nivell, obres que han emocionat i emocionen a milers de persones, són aquells fets que quan els veiem, notem que ens commouen d’una forma especial, que ens han atrapat per sempre. Tots ho hem viscut alguna vegada, tots hem tingut la sensació que mai oblidarem una cançó evocadora, un menjar que ens va fer descobrir nous gustos, una pel·lícula que ens va pessigar el cor, un llibre que vam devorar apassionats, un quadre que al visualitzar-lo ens va posar la pell de gallina. En definitiva, un seguit de vivències que ens acompanyaran amb un record singular, clarament diferenciat de la mitjana, moments irrepetibles que ens han marcat la vida.

Aquest Barça actual, aquets equip majúscul, forma part d’aquestes coses commovedores i que t’atrapen, perquè aquest conjunt futbolístic no només representa una vàlvula d’escapament, una il·lusió col·lectiva, els colors i l’afiliació de centenars de milers de catalans i de milions d’aficionats al món, sinó també representa un element més elevat i més perllongat, un fet que ha tingut i té, sense cap mena de dubte, transcendència artística. És només qüestió de temps perquè es constati la importància d’aquest moment que vivim i gaudim, perquè més enllà dels títols, el com s’està gestant la història de l’esport marcarà una època i minimitzarà certa frivolització que ha hagut de patir el futbol. 

I bé, segurament cal aclarir-ho, la transcendència artística, el diàleg amb les millors creacions actuals d’aquest Barça contemporani, no és una exageració fanàtica, no és fruit d’una mirada passada de voltes, sinó una fruita madura, gairebé una evidència que ja ha assumit el món avançat i les persones lúcides.

Per tot plegat, és el moment de posar tota la carn a la graella i fer que aquests moments màxims d’expressió artística en el futbol, es tradueixin en copes alçades, en títols guanyats, perquè ningú mai més pugui optar pel negacionisme i intentar esborrar el bagatge d’aquest equip. Per tot plegat, cal que aquest conjunt etern allargui la seva fam de victòries i la lucidesa d’assolir-ne el màxim. Per tot plegat, cal que el Real Madrid, un equip amb grans jugadors, però dirigit per Florentino Pérez i José Mourinho d’una forma indecent, sinestra i sense escrúpuls, no pugui batre al Barça de Guardiola. Per tot plegat, cal exigir dia si i dia també, justícia i equitat en els arbitratges i en les decisions a l’hora de sancionar els futbolistes que tenen un comportament impresentable. Per tot plegat, cal incidir perquè el millor entrenador segueixi fent de director de la millor orquestra que mai ha trepitjat un camp de futbol. 

Acabem el nostre Guernica, no deixem a mitges l’obra mestra de l’esport contemporani, perquè quan un té la sensació que viu una època extraordinària no pot dimitir, malgrat les circumstàncies són complexes i res és mai perfecte. El Barça comandat per Guardiola té una missió molt més important que guanyar lligues i copes d’Europa, té un objectiu ja molt superior, ja molt més commovedor: convertir-se en la fotografia de l’excel·lència, esdevenir aquells genis que van portar el rumb de l’esport a fites desconegudes.