Prendre la paraula

El 21 d’abril de 2008 vam presentar, al Centre de Lectura de Reus el llibre sobre les avantguardes del Ferran Aisa. El Ferran havia demanat al Pere Anguera i a mi mateix que li féssim la presentació. La foto que acompanya aquesta entrada és d’aquell dia i vol ser un homenatge el professor, a l’intel·lectual i a l’home,  Al Pere Anguera, mort ahir al matí a l’edat de 56 anys. El Pere va disseccionar el llibre de dalt a baix, explicant-ne detalls que deixaven veure una lectura meditada del volum. Va ser l’únic cop que vaig poder parlar distesament amb el Pere Anguera, ja que tot i llegir-lo i haver anat a alguna xerrada seva no el coneixia personalment. Aquell dia, vam comentar l’episodi de la conferència del Fernàndez Díaz del PP al Centre de Lectura, just el dia després del començament de la guerra del Golf en què ell com a president de l’entitat es va enfrontar dialècticament amb nosaltres, com a boicotejadors de l’acte exigint-nos que el deixéssim parlar.

Les imatges dels incients van recórrer el món gràcies a Al-Jazzira i
ell ho va tancar amb una frase d’aquelles que fan pensar, tot i que no
la comparteixi. El Pere va afirmar que, malgrat tot, sense sortir mai
al carrer, que no és el seu espai, quan hi va haver eleccions la dreta
va anar a votar i, malgrat no guanyar, gairebé va mantenir els seus
resultats, perquè sap perfectament a quin joc es juga ara i aquest no
és altre que el joc democràtic.
A banda de l’anècdota, queda per fer
la valoració de l’intel·lectual i, per a mi, el seu paper
importantíssim per fer front a les tesis del Solé Tura de “Catalanisme
i revolució burgesa”. Hi havia, hi ha i hi ha hagut catalanisme popular
i la defensa d’aquesta idea amb mil i un exemples i investigacions és
una de les seves grans aportacions, a banda dels seus treballs sobre la
història dels Països Catalans al segle XIX, de Reus, del Camp i el
carlisme. Però això ho hauria de valorar qui en tingui els coneixements
necessaris i aquest no sóc jo. Avui, és especialment interessant
l’article de la Natàlia Borbonès a “El Punt” i la seva reivindicació catalanista i d’esquerres des del portal Pobleviu.