Prendre la paraula
jordimartifont
Mentre
Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, representats
per aquest president del Fons Monetari Internacional de visita a
Madrid el passat 19 de juny, Dominique Strauss-Kahn, la mirada freda
i sense miralls ni còncaus ni convexos al Reial decret de Llei de
reforma del mercat de treball aprovat dos dies abans deixa clares
unes quantes de les garrotades que rebrem els propers dies, mesos i
anys. Segons l’Strauss-Kahn, durant els propers vint anys, si les
coses es fan bé…
persones que treballem ja ens podem anar preparant. Els voltors volen
baix i busquen carn feble per menjar, farts com estan. L’Estat passa
a servir, una mica més si pot ser, per tapar els forats de les
empreses, bancs i multinacionals diverses, forats reas o simulats.
Així, pagarà la Seguretat Social dels contractes per a joves i
estalviarà a les empreses aquest import, alhora que els
subvencionarà els acomiadaments. O sigui que un empresari rebrà
diners per contractar algú i per fer-lo fora. En diran també
flexibilitat?
Alhora,
les rebaixes són prou evidents en molts punts però n’hi ha un en
què no només són evidents sinó que fan fins i tot mal de dir. En
la Reforma Laboral que els gossos lloen i que només critiquen com a
insuficient (tranquils, que al pas que anem el feudalisme arribarà
aviat) es diu que els joves cobraran el 60% del salari mínim durant
el primer any de contracte i el 75% en el segon any. Així, parlant
de xifres concretes, una empresa qualsevol pot contractar un
treballador jove per 379,98 euros al mes a jornada completa. Si el
jove es queixa, al carrer i que pagui l’Estat l’acomiadament. Alhora,
el jove, si és contractat per una ETT passa a poder realitzar feines
perilloses. O sigui que perill i misèria es donen la mà i els
voltors aplaudeixen. Els “mercats” i els empresaris donen copets
a l’esquena a Zapatero d’amagat mentre públicament demanen més i
més… misèria, i Rajoy i Mas es pregunten què hauran de fer ells
quan manin per semblar més de dretes que els que ara tenen el poder.
Ja
sabeu que si l’empresa acredita -ja ens entenem- sis mesos de pèrdues
ja té causa objectiva d’acomiadament i per tant es passa a cobrar un
màxim de 33 dies per any treballat.
Què
ens queda? Doncs esperar la reforma de les pensions, que els voltors
també han demanat, i veure com passem als 67 anys per cobrar una
pensió. Diran que a l’Estat francès Zarkozy també ha retardat
l’edat de cobrament però és que aquesta ha passat dels 60 anys als
62. Ho diran i una part important de gent s’ho creurà. Els mitjans,
ja se sap…
I
veure com les patronals continuen apostant per fer desaparèixer la
negociació col·lectiva i per tant fer contractes a mida, i fer
impossible la unitat dels explotats. No passa res, ara que ja sabem
que la gran banca espanyol és una de les que més beneficis dóna i
més solvència té… que es morin els pobres i visca la crisi!!
Algunes
i alguns continuen mirant la tele per assabentar-se com la pobresa
s’estén i la precarietat ja no és només normal sinó total
obligació. S’ho miraran sempre per la pantalla? L’anestèsia que els
ha estat subministrada és tan potent que no els permet entendre que
tot depèn de la correlació de forces? No entendran mai que això és
una lluita de classes i que ells, malgrat els pesi, són treballadors
i per tant explotats i ben aviat pobres de les mil formes que la
paraula permet.
Ens
trobem davant de l’atac més gran que el capitalisme ha fet a la
classe treballadora des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial.
Aquest atac suposa el trencament del pacte social que, a través de
la socialdemocràcia, permetia un cert benestar en aquesta part de
món. Un benestar que desactivava, alhora, la possibilitat d’un
contagi revolucionari, no ens enganyem. Això no era, ni molt menys,
el millor dels mons possibles tal com afirma sovint la propaganda
capitalista però sí que era molt millor que el lloc a on anem. I on
anem ho tenen clar si no lluitem. I la gent que ha tingut un mínim
de formació ho pot deduir llegint encara que sigui un cop a la vida
les pàgines salmó dels diaris i les que porten el títol
d’Economia.
Tenim
vaga general convocada al setembre i fins aleshores ens cal cremar el
carrer uns quants cops, com més millor, per fer-nos sentir aleshores
amb claredat i obrint espais nous de confrontació. Tenim clar que
aquesta vaga no aturarà res si la deixem només en mans dels
convocants i per això ens caldrà posar-ho tot en joc. No ens podem
permetre el luxe de mirar-nos-ho només perquè la destrossa que han
planificat i que ara executen és llarga, immensa i va dirigida a
totes les esferes de les nostres vides.
Si
hi ha algú encara no ho entén, que es prepari per rebre
clatellades, perquè també és a la llista, i perquè segur que té
metge, treball, atur, seguretat social, escola… i demà ja
veurem…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quantes veritats dius en aquest article, doncs els qui manen en tot el mon son el gran capital Els iluminati, el grup Bilderberg, ectr i tots els goberns fan lo que ells manen