Prendre la paraula
jordimartifont
15 de març de 2010
1 comentari
Marc del Jesús: “Colòmbia és el país del món on són assassinats més sindicalistes”
El
Marc del Jesús és un activista social membre d’IPO. La seva
experiència com a acompanyant a Colòmbia li ha proporcionat una
visió àmplia sobre un conflicte social i polític que omple sovint
els nostres Telenotícies però sobre el qual molts cops no encertem
a entendre poca cosa més enllà dels quatre tòpics fàcils i dels
arrengleraments fàcils amb uns o altres, sense entendre molts cops
la complexitat de la societat colombiana que viu el
conflicte.
Marc del Jesús és un activista social membre d’IPO. La seva
experiència com a acompanyant a Colòmbia li ha proporcionat una
visió àmplia sobre un conflicte social i polític que omple sovint
els nostres Telenotícies però sobre el qual molts cops no encertem
a entendre poca cosa més enllà dels quatre tòpics fàcils i dels
arrengleraments fàcils amb uns o altres, sense entendre molts cops
la complexitat de la societat colombiana que viu el
conflicte.
-Comencem
per la feina que desenvolupaves a Colòmbia com a cooperant. Què és
IPO i que el fan singular entre les organitzacions que es dediquen a
al solidaritat internacional?
-Vaig
estar quatre mesos realitzant acompanyament a comunitats camperoles,
amb IPO, observatori internacional de Pau. La singularitat de
l’organització és acompanyar perquè les comunitats no tinguin
problemes amb la força pública ja que aquesta s’excedeix en les
seves funcions, principalment l’exèrcit. Aquest no té potestat per
demanar identificació ni fer “empadronamientos”,
apuntar-se els noms dels participants en unes jornades o de la gent
que va a una reunió, o de la gent que circula per una carretera.
Això és molt important perquè així tenen la identitat de la gent
que entra i surt d’una regió i ja ha passat moltes vegades que
aquests després desapareixen. La singularitat de l’organització és
que està formada per estranger voluntaris, que aprofiten la seva
disponibilitat de temps per acompanyar a comunitats camperoles en les
feines d’autoorganització.
-Quina
és la base del conflicte que viu Colòmbia segons la teva
opinió?
-La
base del conflicte a Colòmbia ha estat la propietat de la terra, el
petit propietari camperol històricament quan li ha robat la terra,
l’oligarquia, marxa cap a la selva, talla el bosc i torna a cultivar.
En aquesta gent és la que es recolzen les guerrilles per continuar
lluitant des de fa tant de temps; si no es reparteix la terra no hi
ha solució. El comerç de la droga ha complicat aquest panorama ja
que ha donat recursos als camperols per aguantar, ja que una forma de
perdre les terres era per crèdits impagats. Amb la coca, tenen
beneficis i per una mala collita no es veuen obligats a vendre la
terra. Així les guerrilles han trobat un finançament per poder
estar millor equipades. La legalització del cultiu de la coca seria
una altre de les solucions ja que els cultius tradicionals no es
poden produir a les mateixes zones de la coca ja que no hi ha
infraestructures per arribar als mercats.
-El
paper de les FARC es diferencia molt del que té el mateix Exèrcit o
els paramilitars?
-Sobre
això hi ha opinions per a tots el gustos, la guerrilla té el
control d’una part del territori on exerceix d’estat, justícia,
policia, etc. Això li ha representat suport popular, alhora té
denúncies per expulsar camperols de territoris per no seguir el que
ella volia. També està demostrat que ha realitzat matances
principalment d’indígenes pel mateix, per funcionar autònomament.
Les estadístiques ens indiquen que ni de bon tros les seves actituds
són diferents, hi ha molts més morts per part de l’exèrcit o els
paramilitars que per la guerrilla.
En allò bàsic la guerrilla és
una organització militar i el fet d’estar en guerra prioritza
aquesta enfront la construcció d’una alternativa socialista al
país.
-A
banda de Govern i guerrilla, com és la societat colombiana que viu
el conflicte? Quins moviments socials existeixen que no hagin caigut
o hagin estat xuclats pel conflicte?
-Això
és difícil que ho pugui respondre, hi ha molts projectes de
solidaritat i de capacitació en les barriades marginals,
principalment de gent que està desencantada amb el conflicte però
té ganes de canviar la situació des de la base, treballant amb els
nens del carrer o amb les dones. Una de les coses que més em va
sorprendre va ser l’esforç que fan per capacitar la gent a fer
notícies. Hi ha tallers de “periodisme”, escriure
articles, fer fotos, gravar i editar en vídeo, per capacitar les
comunitats a difondre la seva situació i per denunciar els abusos.
Dins de Colòmbia hi ha moltes organitzacions que editen vídeos de
les seves mobilitzacions, o de denuncia per desaparicions.
És
molt difícil no estar xuclat pel conflicte, ja que qualsevol
oposició al Govern és assenyalada com a terrorista, hi ha una
situació de si no estàs amb mi vas contra mi i amb els terroristes.
Això complica molt la situació perquè la repressió és molt gran,
hi ha més de 7.000 preses polítiques, sense comptar els assassinats
i desapareguts. La presència paramilitar està per tot arreu i sense
amagar-se.
-Quin
és el paper del sindicalisme en un país amb una violència tan
generalitzada contra tot el que sona a lluita social?
-El
sindicalisme té un paper molt difícil, el salari mínim és de 150
€ al mes. Això no dóna per tenir una casa i alimentar una
família, no parlo de consumir com es fa a casa nostra. No dona ni
per al mínim. No hi ha sanitat pública i no està garantida
l’educació per a tothom, arriba perquè ho fan els municipis però
és de baixa qualitat. L’estat s’ha centrat en afavorir l’entrada de
les multinacionals i reprimir els sindicats que lluiten per millorar
les seves condicions de vida. El paramilitarisme ha fet molt de mal
als sindicats ja que periòdicament va deixant les organitzacions
escapçades. Colòmbia és el país del món on són assassinats més
sindicalistes.
per la feina que desenvolupaves a Colòmbia com a cooperant. Què és
IPO i que el fan singular entre les organitzacions que es dediquen a
al solidaritat internacional?
-Vaig
estar quatre mesos realitzant acompanyament a comunitats camperoles,
amb IPO, observatori internacional de Pau. La singularitat de
l’organització és acompanyar perquè les comunitats no tinguin
problemes amb la força pública ja que aquesta s’excedeix en les
seves funcions, principalment l’exèrcit. Aquest no té potestat per
demanar identificació ni fer “empadronamientos”,
apuntar-se els noms dels participants en unes jornades o de la gent
que va a una reunió, o de la gent que circula per una carretera.
Això és molt important perquè així tenen la identitat de la gent
que entra i surt d’una regió i ja ha passat moltes vegades que
aquests després desapareixen. La singularitat de l’organització és
que està formada per estranger voluntaris, que aprofiten la seva
disponibilitat de temps per acompanyar a comunitats camperoles en les
feines d’autoorganització.
-Quina
és la base del conflicte que viu Colòmbia segons la teva
opinió?
-La
base del conflicte a Colòmbia ha estat la propietat de la terra, el
petit propietari camperol històricament quan li ha robat la terra,
l’oligarquia, marxa cap a la selva, talla el bosc i torna a cultivar.
En aquesta gent és la que es recolzen les guerrilles per continuar
lluitant des de fa tant de temps; si no es reparteix la terra no hi
ha solució. El comerç de la droga ha complicat aquest panorama ja
que ha donat recursos als camperols per aguantar, ja que una forma de
perdre les terres era per crèdits impagats. Amb la coca, tenen
beneficis i per una mala collita no es veuen obligats a vendre la
terra. Així les guerrilles han trobat un finançament per poder
estar millor equipades. La legalització del cultiu de la coca seria
una altre de les solucions ja que els cultius tradicionals no es
poden produir a les mateixes zones de la coca ja que no hi ha
infraestructures per arribar als mercats.
-El
paper de les FARC es diferencia molt del que té el mateix Exèrcit o
els paramilitars?
-Sobre
això hi ha opinions per a tots el gustos, la guerrilla té el
control d’una part del territori on exerceix d’estat, justícia,
policia, etc. Això li ha representat suport popular, alhora té
denúncies per expulsar camperols de territoris per no seguir el que
ella volia. També està demostrat que ha realitzat matances
principalment d’indígenes pel mateix, per funcionar autònomament.
Les estadístiques ens indiquen que ni de bon tros les seves actituds
són diferents, hi ha molts més morts per part de l’exèrcit o els
paramilitars que per la guerrilla.
En allò bàsic la guerrilla és
una organització militar i el fet d’estar en guerra prioritza
aquesta enfront la construcció d’una alternativa socialista al
país.
-A
banda de Govern i guerrilla, com és la societat colombiana que viu
el conflicte? Quins moviments socials existeixen que no hagin caigut
o hagin estat xuclats pel conflicte?
-Això
és difícil que ho pugui respondre, hi ha molts projectes de
solidaritat i de capacitació en les barriades marginals,
principalment de gent que està desencantada amb el conflicte però
té ganes de canviar la situació des de la base, treballant amb els
nens del carrer o amb les dones. Una de les coses que més em va
sorprendre va ser l’esforç que fan per capacitar la gent a fer
notícies. Hi ha tallers de “periodisme”, escriure
articles, fer fotos, gravar i editar en vídeo, per capacitar les
comunitats a difondre la seva situació i per denunciar els abusos.
Dins de Colòmbia hi ha moltes organitzacions que editen vídeos de
les seves mobilitzacions, o de denuncia per desaparicions.
És
molt difícil no estar xuclat pel conflicte, ja que qualsevol
oposició al Govern és assenyalada com a terrorista, hi ha una
situació de si no estàs amb mi vas contra mi i amb els terroristes.
Això complica molt la situació perquè la repressió és molt gran,
hi ha més de 7.000 preses polítiques, sense comptar els assassinats
i desapareguts. La presència paramilitar està per tot arreu i sense
amagar-se.
-Quin
és el paper del sindicalisme en un país amb una violència tan
generalitzada contra tot el que sona a lluita social?
-El
sindicalisme té un paper molt difícil, el salari mínim és de 150
€ al mes. Això no dóna per tenir una casa i alimentar una
família, no parlo de consumir com es fa a casa nostra. No dona ni
per al mínim. No hi ha sanitat pública i no està garantida
l’educació per a tothom, arriba perquè ho fan els municipis però
és de baixa qualitat. L’estat s’ha centrat en afavorir l’entrada de
les multinacionals i reprimir els sindicats que lluiten per millorar
les seves condicions de vida. El paramilitarisme ha fet molt de mal
als sindicats ja que periòdicament va deixant les organitzacions
escapçades. Colòmbia és el país del món on són assassinats més
sindicalistes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
😀