Prendre la paraula

Sembla que tot això de la tesi del Llunas ja arriba al seu final, la qual cosa no vol dir que hagi acabat però sí que en la part redaccional podem dir que punt i final. Ara queden correccions, rellegides, posar la merda de les cites en el format modern, que es veu que no hi ha res que duri més de deu anys i cada uns quants ho canvien i tal com ho faig jo ja no es porta…
En fi, que ja tenim vida i miracles del Llunas que estaria bé que alguna editorial gran publiqués; tenim la seva obra assagística, la del pensador més important, innovador i arriscat dintre del moviment obrer (evidentment anarcocol·lectivista) del segle XIX als Països Catalans i de la resta de l’Estat espanyol; tenim la seva creació periodística amb La Tramontana, la revista amb la vida més llarga de tot el moviment obrer del XIX, que evidentment es feia en català i es venia a tota la nació; i tenim la seva obra sobre estètica i els seus poemes. Fa fins i tot una mica de por pel volum però ja ho tenim. Ja ho dic, falta encara molt i molt, que el sdetalls són bàsics, però avui puc respirar una mica més sense respirar del tot. Em pensava que no arribaria mai avui però ja hi som…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!