Prendre la paraula
jordimartifont
“La ciutat cremada” avui a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona
Avui a les vuit del vespre, l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona,al carrer Misser Sitges de a la Part Alta de la ciutat, projectarà “La ciutat cremada”, d’Antoni Ribas, dins del cicle “Cinema polític català”, com a part de les Jornades Tramuntana sobre anarquisme i alliberament nacional. Si voleu veure la fitxa de la pel·lícula, la podeu mirar desplegant a baix.
La projecció de la pel·lícula es tancarà amb un debat.
“La ciutat cremada”
Direcció: Antoni Ribas (1975-1976). 160 minuts.
Intèrprets: Rafael Anglada, Heribert Barrera, Josep Benet, Francisco
Casares, Josep M. Castellet, Xabier Elorriaga, Núria Espert, Pau
Garsaball, Teresa Gimpera, Alfred Lucchetti, José Luis López Vázquez,
Adolfo Marsillach, Marta May, Jeannine Mestre, Ángela Molina, Ovidi
Montllor, Miguel Porter, Montserrat Roig, Marina Rossell, Montserrat
Salvador, Mary Santpere, Joan Manuel Serrat, Patty Shepard, Jordi
Solé-Tura, Iván Tubau, José Vivó.
Guió: Antoni Ribas, Miquel Sanz. Fotografia: Teodoro Escamilla.
Música: Manuel Valls i Gorina. Ambientació i decoració: Josep Massagué,
Jordi Berenguer.
Narra els esdeveniments històrics que es produïren a Barcelona entre
els anys 1899 i 1909; des de l’arribada dels soldats de la guerra
colonial de Cuba fins al procés d’esclat popular que passà a la història
com la Setmana Tràgica. Al voltant de la família Palau, mostra de
la burgesia catalana i del desenvolupament econòmic de l’època,
succeeixen els fets polítics i socials més rellevants del període.
“Primer títol de la trilogia del director sobre la història de
Catalunya del segle XX, que completà amb Victòria (1981-83) i Terra de
canons (1993-2000). Emotiu film epicohistòric de ressonàncies
catalanistes, que desbordà la seva condició de producte
cinematogràfic, sobretot quan s’estrenà, ja que es tractava del
primer film en català de la Transició. Tingué alguns problemes amb la
censura, que s’havia de resituar en un Estat democràtic. Aquest decidit
esperit de reivindicació catalanista i de recuperació de la reprimida
memòria històrica es manifestà en el finançament del film (aportacions
individuals i inversors populars). Molts dels inversors hi participaren
com a actors, entre els quals destaquen: Alfons Carles Comín, Jordi
Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…).
La cinta aconseguí un èxit esclatant i provocà emoció entre els
espectadors, a més de reflexions sobre els paral·lelismes històrics i
polítics de les dues èpoques, la del film i la de l’estrena. L’estrena
al País Valencià i a les Illes Balears ocasionà alguns aldarulls, tot i
que fou en castellà.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!