Prendre la paraula

Em va bé que ell es digui com jo en part -no Font- per marcar-ne les diferències. I aquestes són tantes que jo també el fotria fora, no perquè siguem diferents sinó, precisament, perquè ell nega la diferència i prohibeix la dissidència

Qui s’estima la ciutat i la gent que hi viu no fa que centenars de descerebrats destrueixin el somni de 17 anys de lluites, de barri i d’alternatives.

Disset anys i tu tan vell, Jordi Martí, mudat i fastigosament alineat al costat dels qui assalten mitjans de comunicació i cooperatives culturals.

I tu tan vell… i mudat. No t’oblidarem, ho pots tenir segur.

Disset anys en què milers de persones hem passat en un moment o altre o en molts moments per l’espai de Can Vies perque era bàsicament lliure. Però a tu què et diem si no entens què vol dir “lliure” si no va acompanyat de la paraula “mercat”…

Disset anys i tu tan vell. I no vell d’edat sinó de cap. Ja ho teniu la gent d’ordre això. Vells des que naixeu per tal que res no canviï.

Ahir vau tancar Can Vies però fa anys que hem après a somiar arreu i per molt que penseu que ara esteu més bé, amb tot sota control, tingueu clar que com més curt ens lligueu més perill tindreu.

Disset anys i tu tan vell.