Aquesta setmana, hem començat a publicar al "Directa" la secció Infectació, en què molt diversa gent dels Països Catalans parlaran d’aquesta barreja de pensaments, utopies i realitats que els moviments socials d’aquets tros de món estem fent des de fa uns anys. El primer article és de Josep Llunas i Pujals i es titula "L’ampolla mig buida" i estableix una sèie de "guanys" que hem tingut en aquest temps. Els il·lustraré amb diferents fotos curioses que vaig guardant en carpetes a on no arriba la llum. El podeu llegir si desplegueu la cosa aquesta…

Publicat al ?Directa? del 6 de setembre del 2007

Infectació: L?ampolla mig plena

Josep Llunas i Pujals

Fa deu anys que les forces policials van desocupar el Cinema Princesa a Barcelona; el David Fernández de Gràcia ho ha agafat com a punt de partida d?una època i ja ens va bé. S?havia convertit en un gra de pus al cul del sistema i van decidir rebentar-lo. El van convertir en un símbol. No només de l?okupació d?espais per viure sinó també del que som capaços de fer quan ens mirem el poder i ens en riem a la cara… de cara. No ho/ens suporten.

            En aquests darrers deu anys, les persones que més o menys hem estat en els moviments socials transformadors dels Països Catalans hem pogut veure com s?obrien i s?ampliaven espais arreu del territori, esdevenint una veritable xarxa del que podria ser un contrapoder popular, del que podria ser i en alguns casos és. És evident que no a tot arreu la cosa ha anat de la matreixa manera però hi ha dates i fets que ens cal no oblidar:

-La creació d?un intens i extens sistema de contrainformació que abasta gairebé tots els formats: de la ràdio a la televisiso (encara incipient), fins a internet o la creació i consolidació de capçaleres de premsa cada cop més estables i amb més difusió.

-La consolidació d?un pensament crític que no és un sinó la suma de molts pensaments i que ha entès finalment que només la unitat ?diversa sempre- en les lluites, malgrat les discrepàncies en el model final, ens pot portar a algun lloc.

-La lluita de les Terres de l?Ebre i la seva victòria contra el Pla Hidrològic Nacional i per la Nova Cultura de l?Aigua com a exemple real però no únic que la mobilització popular pot aconseguir els objectius que es proposi.

-La proliferació continuada d?espais alliberats arreu del territori, tant de cases okupades com de centres socials (alguns okupats i d?altres no), ateneus, casals, bars, etc., que han contribuït a crear un tupit teixit social de dissidències.

-La desaparició gairebé total de manies lingüístiques que portaven alguns individus a prescindir del català com a llengua vehicular dels moviments i la reafirmació del fet que la defensa de la llengua minoritzada als Països Catalans és també una part de la nostra lluita per un món on hi càpigin tots els mons.

-El sorgiment d?un nou sindicalisme fora dels sindicats majoritaris que es defineix clarament com a assembleari, de classe i de base. Hereu de l?anarcosindicalisme però també dels models autònoms dels setanta, cada cop més gran i potent, en permanent creixement sota diverses sigles.

-Una participació a nivell local en la gestió de ?la cosa pública?, eleccions municipals incloses, que ha fet possible la implicació directa en l?entorn proper més immeditat.

-Les mobilitzacions contra la globalització capitalista, des de les trobades contra el neoliberalisme i per la humanitat fins a les contracimeres contra els diversos organismes gestors, amb dos moments centrals, la cimera de la UE a Barcelona i la suspensió de la reunió del Banc Mundial. Vam poder perquè vam ser moltes.

-L?amplíssima lluita social per l?habitatge i les seves formes d?organització.

-La creació d?una extensíssima xarxa de plataformes i ?salvem? que alhora que s?han oposat a la destrucció del territori han aportat alternatives de tota mena i ha aprofundit en models dissidents d?autoorganització.

-La defensa de totes les sexualitats possibles, que ha omplert d?aire els nostres pulmons i ha obert portes que sempre havien estat closes..

-Les campanyes de desobediència civil, des de l?objeció o la insubmissió fins a l?objecció fiscal o el boicot a la desfilada militar a Barcelona.

-Un internacionalisme de tu a tu concretitzat en molt diverses formes d?ONG, organitzacions solidàries o brigades de suport, arreu del món.

-Un feminisme moltes vegades sense aquest nom que ha aconseguit esdevenir transversal en molts dels nostres moviments.

-Una defensa continuada dels drets humans més enllà de la retòrica del poder.

-I molt més…

Els articles que apareixeran des d?aquesta setmana sota el títol d?Infectació intentaran recollir i posar noms a aquest dens ambient que maldestrament jo he intentat  descriure en aquestes línies precedents.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!