El segon article de la Infectació al "Directa" és obra de Teresa Claramunt i estableix un diàleg amb el primer de Josep Llunas. En aquest s’hi apleguen les coses que no hem pogut canviar, després del primer de Llunas en què tot semblava bo i a tocar.

Infectació: L?ampolla mig buida

Teresa Claramunt

Seríem una colla de mentideres i de manipuladores si només ens quedéssim en els guanys i les victòries. És més que evident que el panorama que tenim davant dels ulls ha millorat en moltes de les seves parts. Es pot veure en multitud de moments, llocs, actes, trobades, accions…, però no és menys evident que el que tenim davant, en general, ens mostra que continuem allunyades, i potser cada dia ho estem més, de l?alliberament que busquem, alliberament divers, complex, sense receptes preestablertes… Així, cal destacar com a especialment negatius:

-La dificultat evident de trencar el mur del rebuig i la ignorància a què ens sotmeten els qui cobren per opinar allò que el poder pensa de nosaltres. La gran dificultat que suposa trencar el soroll mediàtic sobre qui vol o gosa lluitar. Ho fem bé fora dels seus canals però no aconseguim maiobrir escletxes o crear una realitt suficient més enllà del seu món.

-La impossibilitat que les nostres lluites i victòries siguin totals, per culpa tant nostra ?no ens les creiem ni ens creiem capaços de vèncer- com per part seva ?tenen una maquinària tan ben greixada que just arriba una victòria nostra, ells ja preparen la seva nova ofensiva. No ens deixen respirar. I que sigun totals no vol dir que aspirem al totalitarisme, no fotem!

-L?increment de la utilització de la violència policial refinada o no tant, ben coordinada amb la que grups de l?extrema dreta apliquen damunt qualsevol que per ells sigui ?rojo?, ?separatista?, ?terrorista? o ?jove antisistema?. La violència simbòlica que el poder desplega cada cop amb més impunitat arreu de les nostres vides.

-La proliferació de la violència masclista i de la seva visualització. El creixent discurs que vol confondre ?masclisme? i ?feminisme? en la retòrica i en els continguts. La colla de les dones que aspiren a ser neutres obviant que allò guanyat ha estat producte d?una lluita evidentment feminista. I la colla d?homes que diuen, esperant recuperar part del poder perdut, que tenen raó. L?odi cap a qui practica una sexualiat no adequada a les propostes imposades per les esglésies diverses.

-La reculada evident de l?ús social de la llengua catalana, sobretot en les grans ciutats i en determinats parts del domini lingüístic. A Alacant o Perpinyà el català ja és anecdòtic. La defensa implícita del marc espanyol, francès, italià i andorrà o dels marcs autonòmics enfront del marc dels Països Catalans com a opció pròpia.

-La derrota d?àmplies capes de la classe obrera amb una reculada total i continuada de drets. La globalització ha portat un nou paradigma explcatiu del món que tenim. La tecnologia i el domini neoliberal creen noves possibilitats d?explotació i la precarització d?extensos grups de persones, fins i tot de persones que tenen feina.

-La nul·la incidència en les polítiques reals de les mobilitzacions anticapitalistes i la dificultat per lligar l?àmplia mobilització popular amb les realitats del dia a dia de les persones.

-L?encariment sense paua del preu de l?habitatge i la dependència que crea per a moltíssimes persones la hipoteca per adquirir habitatge.

-La destrucció completa ?o camí de…- del territori convertit tot ell en espai per a l?especulació. La construcció desaforada a la costa i la seva extensió cap a l?interior. Les vies ràpides, les línies rectes.

-Tal com deia Jaume Asens, la policializació de l?exèrcit i la militarització de la policia, junt amb la utilització de la presó com a aparcament dels pobres i dissidents. Codis penals regressius, enduriment de les sancions, persecució de la dissidència, ordenaces de civisme…

-I la poca il·lusió que desperten en la majoria social les propostes d?enfrotament que nosaltres els donem com a camí per a recuperar la vida que el sistema el poder ens van prenent, a poc a poc, cada dia més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!