Prendre la paraula

En la secció setmanal que coordino a la "Directa", la infectació que predico de dia i de nit, aquesta setmana comptem amb un número 1. I sé que no cal fer gradacions de  gent, però és que Mollà, malgrat li pesi i els pesi, és la primera fila del pensament català del segle XXI i així li considerem algunes i alguns que no ens fa vergonya dir el que pensem després de pensar i comparar. I aquí parla de Fuster…

Infectació: Filosofia fusteriana

Toni Mollà, escriptor, sociolingüista

Ja ho he escrit en diverses ocasions. Però, com assegurava el mateix Joan Fuster, ?les veritats, cal exagerar-les perquè resultin creïbles?. Considere, en efecte, que l?obra de Fuster té, en conjunt, més components filosòfics que no ideològics o científics. La seua obra és, tota ella, una obra intencional amb voluntat d?intervenció moralitzadora i mobilitzadora. I ha representat, en aquest país, una autèntica ?revolució tranquil·la?, un moviment intel·lectual i cívic l?objectiu del qual era, en primer lloc, l?erosió dels vells tòpics sobre el país. Mai un home ha escrit tan honestament sobre un país i mai un home va tenir, si les haguera buscades, tantes excuses per haver abandonat. Potser aquesta tasca d?instigador intel·lectual en una època de forta necessitat democràtica va fer que, en alguns ambients, Joan Fuster siga conegut com l?ideòleg del nacionalisme al País Valencià. És per això que vull subratllar la meua consideració de l?obra de Fuster com una obra bàsicament antiideològica, més que no pas com a projecte doctrinal. Fins i tot la seua obra més marcadament reivindicativa, com el  Nosaltres, els valencians, és, als meus ulls, una obra més aviat contraideològica, que no cap bíblia catequística. Ell mateix va deixar escrit, en més d?una ocasió, que el nacionalisme era un anacronisme necessari forçat per la necessitat d?enfrontar-se a un altre nacionalisme. Si m?he aventurat a afirmar que l?obra de Fuster ha estat essencialment antiideològica, amb més raó vull subratllar que, personalment, mai no he trobat en l?obra de Fuster ni una sola proposta d?actuació política organitzada. En la millor tradició del liberalisme radical, Fuster va ser un constant impulsor de la vertebració de les estructures cíviques i de la defensa de les llibertats: totes elles solidàries, segons pròpia expressió. Fuster, al meu entendre, ni era ni deixava de ser autonomista o independentista, posem per cas. La seua obra i el seu pensament se situen, al meu parer, en una altra dimensió. Per a Fuster, no es tractava de construir un altre estat, sinó de construir una altra societat. Una societat humanista on l?autonomia personal i la participació social foren el contrapès a la jerarquia institucionalitzada que representa la mateixa existència de l?aparell estatal. ?¿Estat totalitari -va escriure-, no és això una tautologia?? Podem dir, en aquest sentit, que Fuster era un utòpic, un militant de la utopia, en el millor dels sentits del mot utopia: la utopia de Mannheim en Ideologia i Utopia, la utopia de Charles Wright Mills en La carta a les noves esquerres, la utopia de Marcuse, la utopia entesa com a guia o motor per al canvi social. Si de tot això en voleu dir ideologia, és evident que també esteu en el vostre dret. Com diria el mateix Fuster: ?Les idees que tens; les idees que et tenen. Aquestes últimes -i tu no ho saps- són les que practiques?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!