La Infectació d’aquesta setmana arriba de Palma de la mà d’un maulet, David Pujol, que explica l’experiència del Casal Ocupat les Vies, una interessant experiència conjunta entre CNT, Maulets i CEPC

Casal Ocupat les Vies

David Pujol i Mulet, Palma, Maulets Ciutat

Fins fa poc, la història de les ocupacions a Mallorca s?escrivia amb tinta vermella i negra. Així, mentre l?anarquisme alliberava espais ocupant immobles buits per crear centres socials (Casal Llibertari, S?Eskola, entre d?altres), l?independentisme, en canvi, ho feia llogant espais per crear casals populars (Casal Independentista de Mallorca o Can Capses).

La cosa canvià quan ambdós moviments decidiren aplegar-se en aquesta lluita contra l?especulació que és l?ocupació. D?aquest nou camí conjunt sorgí la darrera ocupació de Palma: el Casal Ocupat les Vies.

La creació d?aquest projecte comú entre llibertaris i independentistes no fou cap fet esporàdic, ans al contrari: era una passa lògica d?un procés engegat feia temps. La col·laboració entre persones de l?independentisme i de l?anarquisme a Palma és un pràctica que ve de lluny, sobretot entre persones del sindicat CNT, per una banda, i persones de Maulets i de l?antiga CEPC per l?altra. D?aquesta col·laboració sorgiren projectes i convocatòries vàries, com la participació en assemblees d?estudiants, les diferents manifestacions estudiantils, antifeixistes del 20-N o de l?1 de maig. La col·laboració en un projecte de major envergadura era només qüestió de temps.

Així doncs, l?1 de setembre de 2005 la ciutat es despertava amb una nova ocupació: el Casal Ocupat les Vies. Ja des del principi, a la gent que militava a Maulets i a CNT se li sumà tot un seguit de persones amb ideologies i inquietuds prou diverses com per a intentar encasellar-les amb una o altra etiqueta. A poc a poc, però sense pausa, l?espai s?anà convertint en el centre neuràlgic de l?anticapitalisme a Ciutat: utilitzaven l?espai diversos col·lectius (Maulets, cooperativa Agrohoritzontal, col·lectiu Vídeotk, entre d?altres) i tot tipus d?individus de tot l?espectre revolucionari de Ciutat.

D?aquesta barreja sorgiren un grapat d?idees i pràctiques molt interessants. L?enriquiment entre persones i moviments fou considerable. D?unes s?aprenia un assemblearisme totalment horitzontal, l?autogestió radical en tots els aspectes (econòmic, polític, de defensa i d?informació), la preocupació central per la praxi quotidiana o la implicació en lluites fins aleshores considerades ?secundàries? per molta gent (alliberament animal, contracultura, etc.) Mentre que d?altres s?aprenia la importància de la lluita per la llengua i cultura catalanes, la comprensió, en part, de la qüestió nacional, l?esforç constant per sortir a la llum pública o la importància del treball amb altres sectors socials ideològicament més allunyats. Així doncs, l?enriquiment fou molt gran, per a tothom.

L?experiència durà set mesos. Set mesos d?idees i de lluites trencades per un desallotjament il·legal, com la majoria darrerament, i il·legítim, com tots. Amb el desallotjament desaparegué l?espai, això és, el centre neuràlgic de l?anticapitalisme de Palma. Però encara ara roman una cosa molt més important: la idea, l?evidència que l?enteniment entre els diversos moviments revolucionaris no només és possible sinó imprescindible per a aconseguir que l?anticapitalisme avanci a ca nostra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!