La infectació d’aquesta setmana a la "Directa", tot i que a simple vista pugui semblar que tracta un tema d’actualitat com és la crema de fotocòpies amb la cara del rei, el que inclou és una referència històrica ben evident en un acte de desobediència que té més tradició que la ballada de sardanes a Reus, per exemple…

Infectació: Atacar el borbó: una tradició nostrada

El títol d?aquesta secció, Infectació: Compartir, estendre, propagar? ens remet per la seva actualitat a un acte de rebel·lió que els darrers dies recorre els Països Catalans: la crema d?imatges del rei. Aquest acte de rebuig a una institució que encarna el darwinisme polític (transmissió del poder per la sang), el militarisme, el masclisme, el genocidi i dominació dels pobles i totes les injustícies imaginables, compta, però, amb una llarga tradició a la nostra història. És clar que la cultura d?ordre ja va intentar que els episodis de cremes de retrats i altres escarnis dels Borbons no estiguessin massa presents en la transmissió de la nostra història. Malgrat els censors noucentistes i el totpoderós ?seny? convergent, la infectació d?aquesta tradició de resistència ha perdurat fins als nostres dies. En algunes ocasions la població diu el que pensa, i farta de tantes injustícies (hipoteques, serveis públics i infraestructes nefastes, sous de misèria, control social) un dia decideix atacar simbòlicament el pilar que representa aquesta la tirallonga d?injustícies. De vegades ha estat l?inici d?un procés revolucionari, altres vegades el símptoma d?una transformació parcial en la lluita pels drets i les llibertats plenes.

El 29 de setembre de 1868 s?iniciava la Revolució de Setembre. En aquesta data memorable els barcelonins van assaltar l?Ajuntament i la Diputació de plaça Sant Jaume, van llençar pels balcons els retrats d?Isabel II i del criminal Felip V, que van ser cremats enmig de la plaça. Després, a la façana de l?actual palau de la Generalitat van aparèixer un gran retrat de Pau Claris (impulsor de la República Catalana) i una senyera. Es va enderrocar la caserna militar de la Ciutadella i es va destruir el Ponton, el vaixell-presó que segrestava els dissidents polítics. La borbona va fugir d?amagat i es va iniciar un període anomenat el Sexenni Democràtic, que donaria lloc a la I República espanyola. Van ser uns anys en què es van aconseguir la llibertat d?impremta, de culte, el sufragi universal, l?expulsió dels jesuïtes i la dissolució del cos dels Mossos d?Esquadra.

Molts anys després, durant els dies d?agitació estudiantil de l?octubre de 1930, en què els manifestants catalanistes tenien dures topades amb la policia, el retrat del rei Alfons XIII que presidia el Saló de la Universitat va ser cremat de nou en públic. Eren els preludis de la segona fugida dels Borbons i de la proclamació de la República.

Durant dècades cremar retrats dels monarques va ser una tradició de totes  les famílies republicanes. Tot i que la corona també era objecte de sàtires i paròdies artístiques, blasmes i ridiculitzacions a la premsa periòdica, al teatre o a les celebracions populars. L?ultratge, la injúria, la mofa, el desacatament, el vituperi i l?escarni contra el rei han estat de sempre un dels esports preferits entre les classes populars catalanes.

Recordo que durant els anys 80 l?AEIU (Assemblea d?Estudiants Independentistes d?Universitat) cremaven una falla cada 6 de desembre a diverses universitats. Era la crema del Burro i l?àguila reial (títol d?una cançó de Quico Pi de la Serra), un acte de protesta de caràcter satíric amb què, no és difícil d?entendre, s?atacava frontalment la figura del monarca i tota la tradició franquista en el dia de la Constitució espanyola de 1978. Ja ho diu el tòpic, el poble català és preservador de les seves tradicions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!