Prendre la paraula
jordimartifont
Infectació: ‘Apreneu a nedar aviat o us ofegareu’ (1), de Pau Gomis
Al "Directa" d’aquesta setmana, que regala un pòster reialment inflamable i que tal com estan els ultres nacionals portarà cua, hi publiquem la tercera infectació, de Pau Gomis, la primera part d’un article que porta per títol "Apreneu a nedar aviat o us ofegareu".
Apreneu a nedar aviat o us ofegareu (1)
Pau Gomis
Som al segle XXI i encara es plantegen els mateixos dilemes entre l?esquerra revolucionària. Com la classe que creix dins i contra el capital pot superar el capitalisme? El capitalisme en la seva fase de reestructuració ens deixa algunes claus per comprendre la situació i, per tant, transformar-la.
La primera clau seria la crisi de sobirania de l?estat-nació. Aquest no és capac de garantir el ?welfare?, ni d?incidir en la cultura ni molt menys en la economia. L?estat-nació tampoc declara la guerra a un altre país. S?ha passat de la coexistència amenaçant de diferents nacions imperialistes al domini d?una vasta xarxa de l?aristocràcia econòmica-militar on els EUA tenen l?hegemonia. Això no vol dir que els estats-nació no siguin poderosos, perquè ho són, però no són el poder últim. Hi ha altres poders conformant aquesta aristocràcia que no són un estat: empreses transnacionals, institucions internacionals com l?ONU o supranacionals com el BM o el FMI.
El fracàs de la guerra d?Iraq demostra la ineficàcia de la política imperialista dels EUA, pel que cerca mantenir l?hegemonia fent de sentinella als diferents blocs geopolítics que es formen: Europa, Sud-est asiàtic i Japó, Orient Mitjà…
La segona, és la legitimació política. EUA exporta economia de mercat i democràcia a base de bombardejos, fent ús de la ?virtut republicana?. En els seus orígens els EUA eren una excepció respecte a la corrupció de les sobiranies europees. Aquesta concepció ètica continua funcionant ja que justifiquen les seves accions dient que promouen els drets humans i la democràcia. En realitat, s?excepcionen ells mateixos (i els seus militars) de la llei, dels tractats internacionals i dels tribunals penals. Tots els retalls de llibertats que al segle passat es feien en nom del feixisme, ara es fan en nom de la democràcia.
La tercera clau és el nou ordre econòmic mundial, estretament lligat a les dos anteriors, suposant un salt important en la qualitat de l?explotació. El treball passa a ser flexible, mòbil i precari, és la fi de la plena ocupació i la dissolució de la societat del treball. Però es produeixen dos desconnexions importants: l?ocupació no és garantia d?una renda suficient i el creixement econòmic no és sinònim de creació de llocs de treball.
L?aparició de noves formes de treball, que fa més difícil l?agrupació dels treballadors, porta a la desaparició progressiva dels grans centres de fabricació. El treball industrial no desapareix, però deixa de ser hegemònic i ja no exerceix una influència transformadora sobre altres formes de treball, o sobre la mateixa societat. La classe obrera al ser directament sotmesa pel capital era el subjecte que podia actuar més eficaçment contra ell. Avui dia, totes les formes de treball tenen en comú el potencial d?oposar resistència a la dominació del capital
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!