Henri Cartier-Bresson

cries cucs.

Des del 2004 en cries

i, no obstant,

la vida que feies i miraves

és tan viva

que em fa petar les barres

arreu de casa

de dia i de nit

quan no és habitada

per maorís

o dones a Cambrils.

Desfarem els llits

que se’ns posin davant

i ho farem sense manies

que la vida és estrena

i intensa com mai.

A Londres, balenes ancorades

esperen parets

i pujar-les

ballant.