Prendre la paraula

jordimartifont

19 de novembre de 2012
Les CUP al Parlament catalunyès
0 comentaris

Fito Luri: “CUP”

Fa una pila d’anys, vaig formar part d’una llista del PSC com a independent en unes eleccions municipals, vaig estar en un càrrec institucional sense rebre remuneració per ser-hi, tampoc ho vaig demanar, doncs el concepte que tenia jo de la política era un altre, i sincerament no en sabia prou per atrevir-me a definir quelcom, ho valorava com un aprenentatge i per tant ja m’estava bé ser-hi d’aquella forma. Seguia treballant en la meva feina i a estones, intentava aport

ar quelcom dins l’àmbit de la joventut i la cultura, intentava que la paraula social fos sincera, si més no dins meu ho sentia així.

En vaig tenir prou amb vuit mesos per esgotar-me. Per veure que un cop tot repartit, un cop tot dissenyat com ells volien, un cop tot controla, tot allò de que en parlaven, tot allò que farien, tot allò social, esdevenia paper mullat. Amb el suport, pacte, joc dels altres socis de govern, en aquell cas ERC i ICV. (Continua)

Recordo com l’alcalde d’aquella època, què amb el temps he vist que potser es creia faraó, deia en una conversa distesa al carrer a una senyora que li explicava quelcom preocupant, que com a persona l’entenia, però que com alcalde no podia fer res. Em vaig posar les mans al cap, tots aquells polítics, dones i homes de partits d’esquerra, progressistes, republicans, socialistes…. Tots, actuaven de la mateixa manera. I parlo dels polítics, no de les persones que de vegades els envolten, ajuden, i que si estan compromeses amb la societat, però que per una estranya raó tot allò que creuen, tot allò que farien mai arriba a bon port, el filtre del poder els atura.

Vuit mesos i vaig marxar dolgudament desolat, primer per veure una obra de teatre constant que no em va agradar gens, i amb mi mateix per haver recolzat a polítics i no a persones. Trist perquè veia que el principal problema per poder reconduir quelcom era el propi sistema, i que per molt que ens esforcéssim, per molts que intentéssim canviar quelcom, si no canviàvem el sistema era pràcticament impossible assolir cap fita, els temps i el que esta passant al carrer, desgraciadament m’estan donant la raó, tenim com a exemple, que els polítics ajuden abans als bancs que a les persones, sigui quina sigui la ideologia del govern, història recent europea.

Com podeu veure no en sé gaire jo de política, tampoc en sé d’economia, ni tinc prou paraules ni tecnicismes, per explicar quelcom.

Però si sé una cosa, sé quin és el meu país, quina és la meva terra, sé que la llengua que parlo és la mateixa que parlaven els meus avis mentre la llauraven, que la justícia és justícia, i que si no tenim una societat justa, equilibrada, tant és la bandera que la representi si les persones no estan per davant.

Per tant m’agrada pensar que el futur passa per construir quelcom nou, amb noves formes, nous espais, nous pensaments, que les emocions i els sentiments també formaran part de tot allò que ha d’esdevenir, que el sistema serà un altre, i que els que volen ser governants primer de tot seran persones, i no governants.

Per tant m’agrada pensar, que per difícil que sigui, aconseguirem construir un país on les persones diguin com es diguin, vinguin d’on vinguin, puguin viure lliurement, amb justícia social, perquè en tot allò que s’hagi de crear ells siguin el centre, siguin els protagonistes d’una manera estèril. Humilment crec que si comencem per aquí, pels fonaments de tot plegat, el camí cap a un estat propi, lliure, i just, no el podrà aturar ningú.

Cal no tenir por, cal ser honrats, cal ser justos, cal estimar el futur i viure l’ara.

Desprès d’estar anys votant en nul, o no votant, desenganyat pel sistema, pels polítics, aquest cop votaré a la CUP, ho faré convençut de que no voto a polítics que utilitzaran el meu vot, si no que voto a persones que el faran servir.

Fito Luri

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!