Potser si supeditem els interesos personalistes,de grups, o de els egos de la veritat unica, al interes comu.Potser si deixem de tenir por d’aproximarnos a d’altres realitats i deixar que la paraula llibertat deixi de ser un slogan i passi a ser una sensacio.Mai com ara em tingut la possibilitat de construir una societat lliure!I d’una forma mes pragmatica deixar les portes obertes, i si algu no hi vol entrar no perdre mes energies pensant en els que no hi volen entrar,i crear sinergies amb els que hi son dins.I que sapiguen que potser no tenim tota la veritat,pero si l’absoluta sinceritat de el desitg personal i comu.
Prendre la paraula
jordimartifont
Més de 600 persones van recórrer diumenge 14 d’abril gran part de la comarca del Garraf protestant per les retallades als serveis públics i a la qualitat de vida producte de la gestió de la crisi feta pels governs català i espanyol. Convocades per una plataforma unitària, un bon nombre de ciutadans van marxat a peu però també en bicicleta o fins i tot cotxe en defensa dels drets socials en una de les comarques on l’atur producte de la reforma laboral, xifrat en gairebé 14.000 persones, i altres retallades ha colpejat amb força.
Un exemple clar d’unitat popular, infectacions, anticapitalisme en acció o com li vulgueu dir més enlla d’estructures de partits, moviments socials i sindicats, perpi ense renunciar-hio negar-los, és clar. Penso i veig que aquest és el camí, o un dels possibles. Al Camp, aquest 1 de maig, en tres manifestacions hi havia anticapitalisme. A Reus, al matí, estava també junt, també com al Garraf. Fem alguna cosa per mirar de solucionar-ho? I sobretot per afonrtar les lluites que vénen… o ja ens està bé? S’accepten propostes…
-
-
Pues mira, uno de las lecciones que nos deja la PAH, o si me apuras el 15M con matices, es que para propagar una lucha anticapitalista, es necesario atraer al no convencido, o incluso al que ni conoce que es la CGT o la CNT. Atraerlo básciamanete a través de luchas populares basadas en intereses comunes que nos afectan a la inmensa mayoria de gente, sin presuponer nada a nadie. Hacer ver dentro de esos movimientos, que el problema es el capitalismo y que la solución está fuera. En realidad eso es lo que le molesta al sistema y quizá abra camino a que gente se acerque al convencimiento ideológico. 5.000 convencidos molestan, pero 500.000 convencidos o no, pero que situan con su acción práctica contradicciones al sistema, dan miedo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!