Prendre la paraula

Fou
franciscà i estudià teologia, física i astrologia a Lleida i
Bolonya, i segurament recorregué i conegué a fons el Camp de
Tarragona, el Priorat i Montblanc. La seva vida és realment de
pel·lícula, amb alguns episodis que es mantenen en nebuloses
desconcertants per a un home de la seva època. Als trenta-cinc anys,
es convertí a la fe musulmana i des d’aleshores visqué, en una
posició de privilegi, a Tunis, tot i que mai entrà en conflicte
obert amb els reis cristians, ans el contrari, hi mantingué una
relació esplèndida i fins i tot de col·laboració, malgrat les
seves posicions ridiculitzants i crítiques amb la fe cristiana. La
seva producció escrita fou en àrab després de la seva conversió.

“La
disputa de l’ase” fou escrita el 1417 a Tunis i és una obra
filosòfica que inclou diverses narracions anticlericals amb la
conclusió cristiana que l’home és superior als animals per l’únic
fet que Déu s’ha fet home en Jesucrist i no en un animal.

Una
d’aquestes narracions anticlericals és la història de dos framenors
i dos frares predicadors que van a predicar un el dia de Nadal i
l’altre l’endemà, a Falset, que l’autor caracteritza com “bon
poble i gran, i poblat de bones gents, i pertany al comte de Prades”.
Després de la predicació, el comte els diu que “a nós i a tot el
poble ha plagut vostra científica i plaent manera de predicar” i
per tant mereixen un premi. Els concediran el do que demanin, amb
l’única condició que primer demani el frare predicador i després
ho faci el framenor. El primer pensa que si demana primer i després
ho fa el framenor, aquest demanarà coses millors que les que ell
hagués demanat i la seva cobdícia no la podrà resistir. Així que
demana al comte que com a do li concedeixi el doble del que demani el
framenor. Aquest, en veure la jugada del frare predicador, demana
dues-centes bones bastonades amb la qual cosa, la cobdícia del frare
predicador el porta a rebre’n quatre-centes.

L’episodi
falsetà l’explica l’ase a Anselm Turmeda per demostrar-li que els
humans no se saben estar de pecar, ni tan sols els religiosos, i per
tant no són superiors als animals. El llibre va ser imprès a
Barcelona el 1509 i retirat pel seu anticlericalisme, fins al punt
que si avui es coneix no és per la seva edició catalana, que només
va deixar el rastre d’uns versos finals conservats, sinó per
l’edició francesa que es va fer a Lió el 1544. El 1583, la
Inquisició el va posar a l’Índex de llibres prohibits, ant per
raons polítiques (el sistema democràtic per triar rei que tenen els
animals…) com anticlericals. Avui, el podeu trobar en edicions
diverses, entre les quals hi ha la de l’editorial Moll, amb pròleg
de Mikel de Epalza, dins la Biblioteca Bàsica de Mallorca, publicada
a Palma en tercera edició el 2004.