Prendre la paraula

jordimartifont

30 de desembre de 2009
0 comentaris

Diada de Mallorca, de gran ona a tsunami

La Diada de Mallorca d’enguany té com a característica destacada una convocatòria independentista unitària que sembla ser la constatació d’una nova manera de veure les coses diferent també a les Illes. Sempre hi ha hagut independentisme, però sembla que ara el que hi ha és, per dir-ho així, diferent, infectat? Els Maulets d’allà a mi m’agraden molt, almenys el que en conec de fa temps, i aquesta Gent Activa també fan bona pinta. Alhora, mantinc molt bones impressions de sectors sindicals, polítics i culturals de les Illes que em fan esperar que tot no caigui en no res com ha passat a altres llocs. Enguany, a més, els prioratins del CIP hi han fet un comboi que avui ja deu haver-hi arribat. A totes i a tots, que no s’aturi la música!!!

  • Manifestació, 30 de desembre, 18h Pg. Born, Palma.

Manifest del 31 de desembre: De gran ona a tsunami 

Any
rere any, l’esquerra independentista aprofitam la Diada de Mallorca per
sortir al carrer i fer sentir la nostra veu. Ho feim perquè tenim molt
a dir, molt pel que lluitar. Ara bé, aquesta data és també un bon
moment per llançar les nostres propostes polítiques i fer balanç de
l’any que acabam.

Amb l’actual govern anomenat progressista, seguim mantenint
moltíssims fronts de lluita: seguim lluitant en defensa del territori,
intentant aturar el Pla de Carreteres; seguim reivindicant el nostre
dret a parlar en català, sense que això suposi una pallissa per part de
les forces d’ocupació; seguim plantant cara a totes les batalles que el
capitalisme engega, ja siguin les privatitzacions dels serveis bàsics,
com ho és el Pla de Bolonya, com les diverses crisis capitalistes que
ens ofeguen. 

Ara bé, aquest 2009 serà
tristement recordat per la majoria de la societat mallorquina per la
gran quantitat de lladres dedicats a la política: les lladres que tenen
corbata, però no vergonya. Que la classe política de l’illa, i de la
resta dels Països Catalans, està podrida ho sap tothom, ella mateixa ho
reconeix públicament. El que no podia imaginar molta gent és que els
mateixos partits anomenats progressistes que criticaven la corrupció a
l’anterior legislatura, ara mantindrien aquest govern farcit de
lladres. Era difícil d’imaginar tant d’amor a la cadira. La classe
política està podrida, i ho està en la seva totalitat. 

Cal
mantenir la flama de la lluita encesa. Una flama que cremi, que
incendiï tanta misèria que ens aboca el capitalisme i l’espanyolisme.
Però també una flama que ens serveixi per construir. Per construir el
país que volem: els Països Catalans. Aquí sempre hem tengut ben clar
quin és el nostre país. Aquí ni compartim ni hem compartit mai cap
tipus de renúncia en aquest sentit. Ja venguin des del regionalisme
mallorquí com des del principatí. Per aquest motiu veim amb preocupació
que gent que s’anomena independentista plantegi ja de bon entrada la
separació només d’una part del país, oblidant ja des d’ara la resta de
la nació. No, el nostre país va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,
aquesta és la nostra nació, i ho és no només per a les calçotades o
botifarrades del rotllo, sinó que també ho serà el dia de la nostra
independència. Cap renúncia! 

I perquè 
això sigui possible, ens hem d’organitzar. I això és el que feim: només
així es pot entendre la creació i la implantació de Gent Activa i
d’Endavant a Mallorca. Dues noves organitzacions que lluiten colze a
colze amb les ja existents, Maulets i Sepc. Estam d’enhorabona! Sí, amb
l’organització, però, no n’hi ha prou. Cal també que ens unim, que ens
coordinem, per això hem presentat una nova entitat: l’Esquerra
Independentista de Mallorca. Una entitat que ens ha de servir, entre
altres coses, per sortir al carrer i colpejar fort quan calgui fer-ho. 

L’esquerra
independentista avança i ho fa fort. Com mostra el cartell dissenyat
pel mateix moviment, som com una gran ona, una ona que no atura de
créixer.  

Però, amb l’esperit autocrític
que ens caracateritza, cal reconèixer que amb aquesta ona no n’hi ha
prou. Cal ser conscients que amb les forces que tenim no podem lliurar
forta batalla al sistema capitalista, ni als estats espanyols i francès
que ens oprimeixen. Cal, per això, un nou projecte: la Unitat Popular.
Cal aplegar esforços amb tota la gent que lluita, sempre des des
postures rupturistes. Cal juntar-se tots i totes, aquesta és la nostra
aposta. Només així la gran ona que som, una ona que fa mal i molesta
pot esdevindre un tsunami, un tsunami imparable. 

Un
tsunami que anegui aquesta classe política corrupte! Que faci neta la
nostra terra de forces d’ocupació!, que enfonsi el capitalisme
salvatge! un tsunami que, en definitiva, ens dugui a aconseguir els
Països Catalans lliures que volem! 

Des de Mallorca cap a la unitat popular: independència! 

Visca la terra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!