Prendre la paraula

(Segona col·laboració del Carles Ribas en aquest “Crema Londres…” de Prendre la Paraula)

Aquesta no és de les cançons més conegudes d’en Bowie, de fet va ser rebutjada per Decca el 1968 i només va veure la llum en edicions posteriors. Tal com indica el títol (ta-ta és una forma col·loquial de dir adéu en anglès britànic), Bowie s’acomiada de Londres, una ciutat que el fa infeliç i de qui no agrada la seva nova cara. A excepció d’alguna part més intel·ligible, la lletra és un pèl críptica. Per tant, deixem als oïdors i oïdores la llibertat d’interpretar les possibles metàfores o, simplement, escolteu les cançons sense fer-vos massa preguntes, un exercici també prou saludable per disfrutar de la música en estat pur.

Si voleu escoltar una versió més digna a nivell de so del tema escolteu-la aquí.