Prendre la paraula
jordimartifont
Ahir dissabte 30 de març, junt amb el Josep Cónsola, de la Universitat Comunista dels PPCC, (molt bon ponent i una persona que desconeixia a tenir molt en compte) vam fer una exposició (amb poc debat entre nosaltres però amb bastant entre el públic, que va ser tan protagonista com nosaltres i d’això ens hem de felicitar), a la Trobada del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans que es realitza durant aquest cap de setmana a Baó, a la Catalunya del Nord. Hi vam parlar de pedagogies llibertàries i marxistes i d’unes quantes coses més.
Després, d’uns dies per Rupit i Pruit, pas per la Figueres de Monturiol i tornada a Tarragona, tornem al llibre del David Fernàndez que, cal que ho torni a dir, cada cop m’agrada més. Mai no n’havia fet una lectura tan a fonsdels seus textos, és clar, i trobo que és millor del que sembla, i ho sembla bastant, ja ho sabeu. Molt millor que l’Alaiz, Carlos que opinaves i insultaves en un apunt d’aquest mateix bloc, que vaig llegir fa anys i, sense perdó, és un espanyolista recalcitrant disfressat de federalista; i el marc que vol federalitzar és el que em porta a afirmar això. Ibèria? No, mano, Espanya més Portugal. Patètic. En fi, som-hi… Prometo un article sobre Alaiz aviadet…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espérate, que la guerra de 1714 fue una lucha de clases y la del 1936 una lucha contra la metrópolis… La diferencia no es insulto.