Prendre la paraula
jordimartifont
el preu del sucre es va incrementar un 61,3% i previsiblement seguirà
creixent perquè, entre altres motius, la demanda és superior a la
producció. El consum de cafè continuarà creixent i, segons tots
els experts, la recessió actual hi tindrà un impacte mínim. El
consum de blat de moro també continuarà en ascens per causa de la
demanda per al consum humà i de la seva utilització per a la
producció de biocombustibles”.
sembla? Un fragment d’article d’un d’aquests diaris de premsa groga
de color salmó? Un trosset, pescat al vol, d’algun discurs poc
profund d’algun dirigent ja sigui del FMI o de l’OMC? El locutor de
“Valor afegit” o un qualsevol d’Intereconomía traduït al
català? La mínima expressió de les mentides mundials en
alimentació en la veu d’algun presentador d’un programa de debat
seriós a la Teletrès? O el començament de la classe d’un professor
d’Economia d’ESADE o de la Ramon Llull?
Res de tot
això sinó tot el contrari.
La setmana
passada vaig anar a remenar diners a la caixa on els tenia, una
d’aquestes que ara s’anomena CatalunyaCaixa. Després de fer la cua
corresponent, la noia que m’atenia em va dir que el nou director em
volia parlar. Com que mai no he demanat cap préstec ni hipoteca mai
no havia parlat amb el director de cap caixa ni banc. El nou cap
d’oficina em va obrir la porta del seu despatx llepant, tal com
toca, i després d’encaixar la mà em va fer seure a una butaca
negra. Tot feia olor de net, si és que el net fa olor de res. Es va
presentar i va anar per feina. Em va dir que els meus diners estaven
mal invertits i que m’oferia un dipòsit que es veu que era l’hòstia.
Li vaig dir que no calia que jo tenia els diners allà per no
tenir-los a casa i ell va insistir que em volia explicar els
avantatges dels seus nous productes (es veu que als comptes
d’inversió els anomenen així). Com que jo tenia temps i una certa
curiositat pel canvi de relacions amb aquest senyor ara que ja no
tracten tant amb hipoteques i als desnonaments hi envien els mossos,
el vaig escoltar.
Em va
proposar invertir els meus diners en un dipòsit anomenat 100%
Natural. I el que em va dir i llegir va ser el que heu pogut llegir
al començament d’aquest article. “Es tracta d’un ‘producte’ que es
troba en la seva segona emissió com a conseqüència de ‘l’èxit’ de
la primera”, em va recalcar.
Ras i curt.
El paio aquell m’oferia especular amb aliments com el cafè, el blat
de moro i el sucre, que hi invertís i en fes pujar el preu per
guanyar-hi diners a la curta. Això -no ho diu la propaganda però
passa- farà impossible l’accés a aquests aliments a moltíssimes de
les persones que els tenen com a base de la seva alimentació, però
no passa res, si els afamats surten per la tele mai no sabrem per què
tenen gana. Si han de fugir del seu país, mai no sabrem per què
se’n van. I si moren d’inanició mai ningú relacionarà les seves
morts amb les nostres inversions.
És evident
que els meus pocs euros no faran pujar o baixar el preu de res, però
la suma de pocs euros i pocs euros fa molts euros i per tant molts
diners per invertir. Per això no els tindran. És capitalisme
popular i no en notem les conseqüències però mata més que el
terratrèmols i els tsunamis. Per la tele l’anomenaran crisi
alimentària i la provoquem des d’aquí, amb la suma de les nostres
pròpies petites inversions. I en el súmmum del cinisme fins i tot
hi ha qui hi posa noms amb certes reminiscències ecologistes com
aquest “100% Natural”…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És precisament per les inversions que baixen els preus dels productes, la major productivitat en redueix el cost, i l’increment de l’oferta que se’n deriva, també.
La Núria que treballa a Catalunya Caixa o en un altra entitat bancaria, està alliçonada per donar-te aquestes respostes, però la gent cada vegada li costa mes creure amb les entitats bancaries i desconfia.
Bon article, el enllaço al meu blog. Una abraçada