Prendre la paraula
jordimartifont
Arnau Gonzàlez i Vilalta: “Lluís Companys.Un home de govern”
L’Arnau Gonzàlez és l’autor de
“Lluís Companys. Un home de govern”, un llibre de poca extensió que analitza
amb rigor però també una mica per damunt, sense el fotimer de dades a què ens té
acostumats el doctor en Història i professor del Departament d’Història Moderna
i Contemporània de la UAB,
la trajectòria del president Companys durant l’etapa republicana, de 1931 a 1940.
Es tracta d’un llibre curt però
interessant de llegir després del que Enric Vila va publicar fa uns anys en què
hi sortia la cara més desmanegada del personatge alhora que servia a Vila per
preparar el llibre sobre “la seva” Catalunya, la de Josep Pla. El llibre que
tenim ara a les mans és només una aproximació a Companys centrant-se sobretot
en els aspectes que han estat més criticats del personatge per part de la “gent
d’ordre”, és a dir sobre el fet que se l’acusi de “desgovern” davant d’una CNT i
una FAI que manaven al carrer. Aquesta és una feina que jo crec sobrera, però què hi farem. Valoro,
no obstant, el que en el pròleg González afirma al voltant del fet que aquest
llibret podria servir-li per fer una gran biografia sobre el president afusellat.
Si la fa segur que serà una de les pedres base de la història d’aquells anys. És inexplicable com un personatge d’aquesta talla no té unes quantes biografies
al carrer, de la mateixa manera que ho és el fet que Macià tampoc les tingui. I
dic això convençut del fet que mentre ells no les tinguin tampoc les tindran
els altres, aquells que fa un temps anomenaríem “els nostres”. I que se m’entengui,
parlo de biografies fetes per historiadors, no d’hagiògrafs.
La nota de premsa de l’editorial Base, que és qui l’edita:
Lluís Companys, el president
de la Generalitat
que va esdevenir un mite amb la seva tràgica mort, no és una figura fàcil
d’enfocar per a un historiador. El present llibre d’Arnau Gonzàlez analitza,
amb rigor, però també de manera clara i amb esperit de divulgació, la
trajectòria política de Companys, centrant-se en l’etapa republicana, és a
dir, entre 1931 i 1940. I ho fa a l’inversa, situant el seu afusellament com a
origen d’una visió totalment distorsionada del polític català.
A partir d’aquesta distorsió
s’analitzen els seus passos anteriors i es reconstrueix la seva actuació
política des del 14 d’abril de 1931. Una trajectòria que el portarà a
desenvolupar infinitat de càrrecs en els quals sempre el seu rol serà l’actuació
política enèrgica i emotiva, de vegades enfrontada amb la gestió institucional
pura i dura.
Un llibre a l’abast del gran
públic interessat per la història del nostre país, narrat de manera amena i
planera, alhora que una visió de Companys que aportarà noves dades a estudiosos
i historiadors. L’apassionant vida d’un polític odiat i admirat, insultat i
exaltat, mobilitzador de masses i jugador arriscat. Una figura que només
aconseguirà el consens social i polític en la seva mort a mans del dictador.
Arnau Gonzàlez i Vilalta
(Barcelona, 1980). Doctor en Història i professor del Departament d’Història
Moderna i Contemporània de la
UAB. Ha centrat les seves principals investigacions en
diferents aspectes del nacionalisme català del període 1931-1945. Així, al
marge d’articles i participacions en congressos, ha publicat, entre d’altres,
els llibres següents: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans
(1931-1939), Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La
irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936), tots tres el 2006; La
creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio
y Gallardo (Editorial Base, 2007); Un catalanófilo de Madrid. Epistolario
catalán de Ángel Ossorio y Gallardo el 2008 i, en darrer lloc, el 2009, Els
diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) i Cataluña bajo
vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Lluís Companys un pro-espanyoliste més d’ERC, sacrificat pels intersos suprems espanyols.
Sembla obvi que el Sr Companys va ser “un home de govern”.
Ningú discuteix que fos batlle de Barcelona, president del Parlament, ministre de la Marina (sí, sí, d’ Espanya), i president de la Generalitat.
Però sembla que la pregunta interessant seria si va ser un bon o mal home de govern. Això és un altre tema. Més enllà dels encerts, que en va tenir, cal no passar per alt els errors que a cometre -alguns de molt greus-, o fins i tot els crims que va instigar.
Per què un senyor que posa o treu consellers de la Generalitat en funció del què li xiuxiuegen individus com Ernö Gerö (organitzador de les txeques a Catalunya) o Antonov Ovseenko, a la vegada aterroritzats per Yezhov, que al seu torn estava aterroritzat per Stalin, doncs no sembla un home idealista sinó pragmàtic en el pitjor sentit de la paraula.
Un senyor que soluciona problemes interns del seu partit i d’ índole personal tirant de mercenaris, no sembla exemple de gran cosa.
I finament que permet que un conseller de Seguretat Interior -a més a més del seu partit, Artemi Aiguadé-, dóni un cop d’ Estat en plena guerra civil estimulat per l’ estalinisme que comportarà centenars d morts, la il·legalització d’ un partit, la persecució dels seus militants, la criminalització del sindicat majoritari a Catalunya i que portarà com a conseqüència política l’ artificial hegemonia del PSUC a Catalunya.
Després es queixava de què el govern central de la República a Barcelona va fagotitzar i anul·lar l’ autonomia de Catalunya, però ell n’era més que resposable.
Lamentem la seva mort, però també el desconeixement a Catalunya de la trajectòria d’ un senyor que va passar de col·laborador de Layret a ser una altra cosa, molt diferent.
Benvolguts,
gràcies pels comentaris, positius o negatius, sobre el meu llibre. Us anava a convidar a accedir al meu blog, però he vist que ja el teniu enllaçat. Tanmateix, per a qui vulgui tenir l’adreça: http://www.arnaugonzalezvilalta.blogspot.com
Per altra banda, estic d’acord en què Companys, com Cambó, Macià o tants d’altres mereixen una bona llista de biografies. La meva aproximació, certament només és això, espero que em condueixi en els propers anys a una investigació general i aprofundida sobre la figura de Companys.