Prendre la paraula

L’Alexis va ser l’encarregat de defensar que es debatés la ILP sobre els transgènics que finalment PP-CiU-PSC es va negar a deixar debatre. Aquesta és la seva opinió expressada en forma de carta oberta. Un dia no massa llunyà ens escoltaran, ho sabem totes i tots i no és profecia:
“Dijous passat el Parlament de Catalunya va tancar la porta a la
iniciativa popular sobre transgènics i va tirar a les golfes més de
100.000 signatures. No ha tingut el valor suficient per debatre una
proposta elaborada pel poble”.

Altre cop ens hem hagut de
mobilitzar en veure la inoperància del govern que continua quiet i
sense fer res, per mirar de garantir el compliment de drets bàsics per
la ciutadania: a protegir-nos de tot risc sobre la salut de les
persones i el medi ambient.

El divorci que s’ha escenificat
entre els polítics i la gent del carrer és evident. No sé quina
cabriola s’inventaran alguns per explicar la seva negativa al debat
democràtic. Ho tenen cru, perquè ni tant sols un possible desacord amb
el nostre text justificaria que no es pugui treballar a partir d’ell,
sobretot quan ha estat un encàrrec de la ciutadania. També fora absurd
menystenir aquesta proporció de població tenint en compte que han estat
ells qui l’han determinat.

Em compadeixo dels defensors dels
transgènics. No només perquè, “pobrets”, amb tots els recursos del món
no han pogut parar 100.000 signatures de preocupació conscient, sinó
perquè la gran por al debat expressada pel parlament els perjudica
enormement. Quina tragèdia! Si els seus arguments són tant
incontestables haurien d’estar esperant “amb candeletes” que es produís
el debat serè per acabar amb nosaltres d’un sol cop.

Tampoc el
Parlament queda gaire ben parat. Una institució que representa una
Nació històricament agredida i silenciada a cop de fusell, hauria de
ser ara generosa amb un debat que han volgut els seus ciutadans.

Perquè
amb els transgènics Catalunya està en fals. Tenint en compte que som la
Nació d’Europa on més se’n cultiva el Parlament no pot fer veure que no
va amb ell quan aquest és un debat estratègic del nostre temps que
s’afronta amb valentia per tot el continent.

La puntada a la
iniciativa popular ens fa mal però no es tant dolorosa com la que
haurien de sentir ara els pro-transgènics, el nostre parlament i els
tres partits porucs (PSC, CIU, PP). La gent es pregunta: perquè no
tenen el coratge de debatre?

A l’Europa ciutadana hi floreixen
amb força moviments socials favorables a una alimentació sana, pagesa i
ecològica, que aquí fins ara no havia trobat la forma d’expressar-se.
Ens tenien soterrats. A estones s’havia alçat el cap des del fons del
corporativisme agrari, l’ecologisme o el consum responsable. Però mai
amb la força i determinació que s’ha manifestat amb l’impuls de la
iniciativa popular.

Ens han fet fora del Parlament. Tornem a
estar al carrer. És on vivim i on expressarem amb la valentia
democràtica que es mereix Catalunya, que SOM LO QUE SEMBREM.

Alexis Inglada i Romero
Portaveu al Parlament de la Comissió Promotora Catalunya lliure de transgènics.

Si
premeu aquest enllaç podreu veure i escoltar la defensa que va fer ahir
Alexis Inglada de la ILP per a la prohibició del cultiu de productes
transgènics a Catalunya
www.parlament.cat/portal/p