Prendre la paraula

A València, fa dos dies, hi vaig explicar la necessitat d’un relat col·lectiu compartit, coherent, assumible i obert, que inclogui les lluites socials sense excepció i que sigui profundament irreverent per tal de dotar l’esquerra independentidsta i els moviments populars dels Països Catalans d’una eina bàsica per autoreconèixer-se. Alhora, vaig reconèixer el marc nacional en la llengua tot i que les lluites socials és clar que uneixeni  més ara mateix que fins i tot el tema lingüísitc, que és, sense cap mena de dubte, l’únic imprescindible. Gràcies a la gent del Sepc, a la gent del Terra i sobretot als editors d'”Independència total”, per la confiança. I a la Roser i la Verònica per fer que no ens perdéssim. Bé, només una mica…