Desallotjats els artistes de la Makabra de casa seva per efectius policials defensors dels rics que acumulen propietats i misèria, es van establir a Can Ricard. Allí, els veïns i les veïnes els van acollir amb els braços oberts.
Desallotjats els artistes de la Makabra de casa seva per efectius policials defensors dels rics que acumulen propietats i misèria, es van establir a Can Ricard. Allí, els veïns i les veïnes els van acollir amb els braços oberts, celebrant que algú els fes costat en la seva defensa del barri, del seu entorn vital. Era lògic, catalogat com a patrimoni del nostre país, un dels conjunts amb edificis protagonistes de la revolució industrial estava amenaçat per un altre dels invents del tripartit local, el 22@. I com que en els darrers anys els veïns de la zona han desenvolupat una defensa aferrissada de la seva història, que també és la nostra, artistes i veïns es van mirar als ulls i es van reconèixer els uns als altres com a iguals.
Segons el poder i els seus mitjans de comunicació, amb l?inefable Josep Cuní al capdavant, els artistes suposaven un perill per a l?estabilitat del no res i per això necessitaven un correctiu que fos en la línia dels que les esquerres respectables poden aplicar. Desallotjaments pacífics, ordenats, pactats… per deixar buit de gent un espai que havia reviscut, buit de gent, creació i cultura. La realitat és tossuda i s?entesta a fer-nos veure de què anem els uns i de què van els altres… I s?encarrega també de posar els límits a l??esquerranositat? del nostre flamant govern ?catalanista i… d?esquerres?.
El límit entre ells i nosaltres és just allà on abans hi havia el límit de separació entre l?esquerra i la dreta: a la propietat privada i la seva defensa amb els instruments coercitius de l?Estat. Per això, Joan Saura es va apressar l?endemà a dir que si algú es pensava que no sabrien manar i fer el que tocava, el desallotjament de La Makabra deixava clar que Iniciativa també pot ser i és un partit de Govern.
Que no, Joan, que aquí no es tracta de copiar la pitjor dreta per semblar que formes part del poder, que això ja ho sabem i és per aritmètica parlamentària. El que hauria estat bonic de veritat hagués estat dir en veu alta el que l?esquerra ha pensat i pensa de fa anys, fer-ho i aplicar-ho. Expropiar els rics i repartir el seu patrimoni, socialitzar l?espai, fer desaparèixer tan ràpid com fos possible la propietat privada dels mitjans de producció… Idees passades de moda? Rastres d?un passat que ja només és passat? No pas, Joan Saura, perquè si el present és el que tenim cada dia respecte a l?habitatge, aquest passat el volem també com a futur, perquè el present que ara defensen les porres dels Mossos és inhabitable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Endavant, Macabra!
I endavant amb blocs com el teu…enhoravbona!