Les Eleccions espanyoles han deixat un regust de pols en el meu paladar. Pols d’assistir el debat de qui la deia més grossa i qui regalava més cabassos d’euros, qui repartia més xecs entre l’electorat o qui donava més aigua entre els que es pensava que el votarien. L’aigua ha entrat en campanaya com ja
La Marxa pel Decreixement recorre Catalunya a cop de pedal sota el nom de Temps de Re-voltes (www.decreixement.net). Tomben pel païset –que no piset- i estenen idees, proposen dubtes, es troben i infecten les i els rebels. A cada lloc els ha acollit qui hi ha, i a cada lloc hi ha gent diferent que
Jiménez Villarejo diu que “tortura és la suprema expessió de la barbàrie per part de l’Estat”. Ho diu a “Silenci, aquí es tortura”, un reportatge de la Laia Alsina, la Mariona Ortiz i la Núria Piera, fet al 2007 a partir de testimonis de maltractaments i tortures en l’actual règim democràtic espanyol. El reportatge, en
Bones notícies per a la nostra llengua ara que ja tenim (amb poca cosa ens alegrem) dos assajos de Zygmunt Bauman traduïts al català. El darrer que acabo de llegir és “Temps líquids”, publicat per Viena Edicions i traduït per Raül Garrigasait, però abans la Universitat de València havia editat “Identitats líquides”, una lectura recomanable
El 14 de febrer, s’ha convocat una vaga general a l’educació a Catalunya per tal que no tiri endavant la Llei d’Educació Catalana (LEC). La convocatòria inclou tots els sindicats de docents i tots els d’alumnes. I per això mateix, fa setmanes que el conseller d’Educació Maragall va de bòlid per aturar-la. És aquesta una
El 19 de gener, a Reus, la CGT de Catalunya va celebrar un congrés extraordinari per triar un Secretariat Permanent nou després que l’anterior anés escolant-se a poc a poc fins a la desaparició. El Secretariat Permanent (SP) és un òrgan de gestió, en què ningú cobra i que no té poder executiu. Entre les
Fartes i farts de ser enverinats mentre ens alimentem; farts i fartes d’haver d’engrapar transgènics, pesticides i merda diversa cuinada en forma de menjar en cada un dels nostres àpats diaris; fartes i farts de comprar menjar de l’altra banda de món a preu de saldo… a cada pas que faig em trobo una cooperativa
Amb Llunàtics vam tocar dos cops amb Obrint Pas. El primer, a la ciutat de València, al Kasal Popular del carrer Flora, al costat del zoològic. Una nit intensa en què jo, després de l’actuació i de desmuntar, vaig aprofitar per recórrer els carrers dels poemes d’Estellés. No en vaig trobar cap, eren les quatre
Els conductors i les conductores del bus de Barcelona han protagonitzat i protagonitzen una vaga exemplar per millorar les seves condicions de vida. Ara, descansen un dia per setmana i només tenen un cap de setmana al mes; poden treballar prop de vuit hores al dia més de 40 hores setmanals; passen, en moltes ocasions,
Actualment, es poden patentar organismes sencers, cèl·lules, cromosomes i inclús gens. Les empreses que els “inventen” tenen el dret de patentar-los i passar a ser propietàries de bona part de la producció mundial de llavors, unes llavors que generaran plantes que acabaran, per diversos mitjans, amb la competència tradicional i ampliaran, així, el mercat per
Segons la majoria d’historiadors –o prehistoriadors- l’ésser humà va començar a ser agricultor fa prop de quatre mil anys. No va ser fins a començament del segle XX quan es va produir la Revolució Verda, entesa com la mecanització de les feines del camp junt amb el conreu de noves varietats híbrides d’alt rendiment, mètodes
Centenars de milers de persones ens vam manifestar, el passat dissabte 1 de desembre, pels carrers de Barcelona. El caos ferroviari de rodalies provocat per les obres de l’AVE n’era l’excusa i la demanda del dret a decidir (pactar amb el PP, Mas?) el motor de la mobilització. La manifestació va ser àmplia i diversa
Cada cop que els mostrem qui som (en la nostra diversitat) i que no depenem dels seus diners per existir arrufen el nas i preparen la porra. Quan okupem una casa (com els centenars que ja hi ha), quan creem una ràdio lliure (com ràdio Korneta a Berga)… …quan els recordem que malgrat les seves
2.739 euros val cremar la foto del rei d’Espanya si et jutja l’Audiencia Nacional; i si la cremen dos, el doble. 3.000 euros val fer una caricatura del futur rei (que no serà) cardant. I tot perquè aquest senyor és una institució que va posar Franco per “modernitzar” Espanya i fer compatible aquest estat amb
Que el moviment okupa és un dels desafiaments més importants i una de les alternatives més reals al poder del diner fet des de l?esquerra en els darrers anys és una afirmació que faig ara aquí i allà a on faci falta. I que aquest moviment ha estat i és possible gràcies a l?organizació de