Prendre la paraula

jordimartifont

19 de setembre de 2017
5 comentaris

Posicionament de la Federació Anarquista de Catalunya sobre el referèndum de l’1 d’Octubre


Els mecanismes per participar en les decisions col·lectives d’aquest sistema polític impedeixen un posicionament decisiu dels individus. La delegació de les decisions a representants ens ha empès a la frustració actual de veure’ns limitades a realitzar posicionaments simbòlics. Els òrgans de la gran majoria d’administracions públiques i empreses privades decideixen unilateralment, i ignoren o fins i tot prohibeixen el posicionament o les consultes populars. Podem canviar aquests mecanismes de decisió. Ens podem organitzar de forma horitzontal i decidir cada dia coses que ens impliquen a totes. Necessitem un interès unànime per a decidir la manera en què ens hem d’organitzar social, laboral i políticament. La nostra implicació en decisions o lluites laborals, socials, polítiques, ecologistes, etc. ens converteix en responsables de les nostres vides.

Són, doncs, processos, experiències, transmissions el que converteix als individus en capaços d’entendre la seva responsabilitat per decidir sobre com seria la forma òptima d’organitzar-nos.

Els referèndums són una forma de fer efectiva la decisió directa de moltes persones sobre aspectes concrets. Els moviments socials han organitzat referèndums populars que les administracions mai han donat com a vàlids. La convocatòria ara d’un referèndum per decidir la continuació o independència del territori administratiu de Catalunya a l’Estat espanyol està provocant un conflicte entre administracions. A més, s’està convertint en una estratègia que certs partits polítics utilitzen per esdevenir màrtirs d’una causa noble i esborrar o disculpar la corrupció o totes les mesures impopulars. El descontent per la constitució del 78, el recorregut repressiu a la cultura catalana i la lluita dels moviments que defensen l’autodeterminació és l’evidència del conflicte que a nosaltres ens interessa.

Des de la Federació Anarquista de Catalunya manifestem el nostre suport al referèndum de l’1 d’Octubre, ja que l’autodeterminació dels pobles forma part de l’autogestió i l’autoorganització.

Encara que estigui organitzat per l’administració de Catalunya entenem que respon a una necessitat real de l’interès de moltes persones, a més de possibilitar un procés destituent i organitzatiu no continuista.
Critiquem els marges imposats en la participació d’aquest referèndum. Ens oposem als límits administratius de Catalunya; hi ha aspectes en comú amb altres regions properes per motius d’accidents geogràfics o per relacions quotidianes. També queden excloses les persones menors de 18 anys i les que no tenen els papers regulars.

En relació a la pregunta proposada, creiem que la independència (social, laboral o nacional) no és dependre d’un “Estat”, ni de les entitats financeres, ni de cap empresa privada, sinó que és la presa de decisions des de baix, al marge de les institucions administratives, dels partits polítics o dels sindicats grocs, per tal d’aconseguir la gestió del nostre treball i de la nostra vida.

Rebutgem la creació d’un Estat català, ja que critiquem la ineficàcia democràtica en l’organització dins un “Estat”, ja sigui per la divisió del territori sense tenir en compte les realitats locals, com pel centralisme, sigui de Barcelona o de Madrid. També rebutgem la creació d’una república, a pesar dels avantatges en relació amb la situació actual. Entenem que la república serà continuista en el sistema econòmic. Si el que es busca amb la creació d’un nou “Estat republicà” és major justícia i igualtat, el model neoliberal que defensa una part important del moviment independentista aboca a Catalunya a una situació econòmica similar a l’actual. No volem això. Nosaltres volem un procés destituent del poder vigent i un procés de participació col·lectiu que s’encamini a la participació total de la població en les decisions òptimes per establir formes d’organització social i laboral que blindin òrgans horitzontals i assemblearis de decisió.

Entenem que és difícil entendre una organització social que no estigui blindada per un “Estat republicà”, però és un repte que haurem d’afrontar juntes si volem ser totalment lliures i independents. Actualment trobem exemples d’aquest tipus d’organització, com el municipalisme llibertari, les comunes lliures o el confederalisme democràtic. També a la història de Catalunya trobem exemples d’una organització social emancipadora, com va ser el comunisme llibertari durant la Revolució Social del 36.

Federació Anarquista de Catalunya
Setembre de 2017

  1. Alguns creuen que sóc nacionalista, però la realitat és la contrària: sóc anti-nacionalista.
    De fet, ni tan sols sóc català, sinò alacantí descendent de jumellans (Múrcia).
    La meva llengua materna fou el castellà.

    Sóc anti-nacionalista perquè aquí el nacionalisme que hem patit de veritat ha estat el nacionalisme espanyolista del PP, que és el pitjor de tots. Un nacionalisme espanyol que ha robat les arques públiques valencianes amb total impunitat, que ha enfonsat els serveis públics, que ha retallat tota mena de drets i llibertats, i que mai ha condemnat la dictadura franquista (perquè en són llurs hereus directes) al temps que ens exigien cínicament a la resta de la gent que condemnéssim tot allò que a ells no els hi convenia.
    No puc ser nacionalista rere haver patit el pitjor nacionalisme que mai hem tingut a tot l’Estat.

    En canvi, sí sóc independentista, que no és exactament el mateix.
    Sóc independentista no nacionalista perquè no accepto viure dins d’una monarquia borbònica hereva del franquisme.
    Sóc independentista perquè sóc conscient que qualsevol projecte llibertari anti-estatista té més possibilitats de desenvolupament en un context rupturista (encara que sigui republicà) que en una monarquia borbònica hereva del franquisme.
    Sóc independentista perquè vull alliberar-me de tota aquesta caspositat franquista.
    Sóc independentista perquè l’Estat espanyol ha demostrat sobradament la seva incapacitat per a reformar-se de veritat.

  2. Partiendo de que ser anarquista, como lo recordáis al final, implica defender la libre participación de todos y todas en todas las decisiones de la convivencia humana, no se comprende que apoyéis el referendum convocado por un gobierno burgués que, además, tiene todas las limitaciones que señaláis y que reduce el derecho a decidir solo a votar. Y en este caso, dada la pregunta, solo a responder si se prefiere estar dentro de un Estado o en otro.
    Lo coherete sería, como siempre se ha hecho desde las organizaciones anarquistas, aprovechar esta confrontación entre gobiernos para movilizar a la clase trabajadora contra las políticas antisociales de ambos gobiernos y contribuir así a que ella tome conciencia de su explotación por las dos burguesías.
    Sucumbir a la presión nacionalista es renunciar a ser anarquista, y nos inhabilita para denunciar la represión actual o futura de los Estados.
    Por recuerdo:
    http://www.elperiodico.com/es/politica/20170920/urnas-govern-artur-mas-ordeno-mossos-retirar-multirreferendum-6296721

    1. No sou més que agents del feixisme espanyol. Com ho heu estat sempre, com ho vau ser durant la República. Els primers a sortir cagant llets amb la retirada, mentre uns altres pagaven els estralls que vau causar, les morts de “burgesos” i “catòlics”. No teniu vergonya ni la coneixeu. El procés de descolonització d’un territori com Catalunya és de sentit comú i massa temps que ha trigat. Si un home ha de ser lliure, un grup humà com és una nació també, i pels mateixos motius. Després la gent ja decidirà com s’organitza. No cal que ens ho diguin fracassats vitals que juguen a imaginar que tenen alguna influència sobre el present i sobre la història. Combatem els agent espanyols, però també combatem els seus aliats, els feixistes d’esquerres (o al menys es pensen que ho són o que en són propers). Em va molt bé el teu text per il·lustrar com hi ha molts llibertaris que sou del cantó contrari. Si tot acaba en violència, sabrem on cal disparar en defensa de la nostra llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!