Prendre la paraula

S’ha mort el Tio Toni, aquell que des de darrere però com a imprescindible aguantava les palmes a les cançons de Peret. No era un qualsevol, era la base de la rumba, la base del contratemps que feia que el ventilador prengués tot el sentit quan el feien servir de ritme i quan, també, esdevenia imatge corporativa dels rumberos de Gràcia i d’arreu. Peret sense ell hagués fet cançó melòdica, salsera però melòdica. Ell era el punck percussiu que deixava lliure el cantant per dir-hi el que li vingués de gust. I només per això, per ser poeta que deixa espai per al poeta -de la ryumba- des d’aquí li de diquem un record emocionat. Mallorquí de naixement, gitano universal (i aquí gitano no té res a veure amb un condicionant ètnic), algú li ha dedicat aquest homenatge en forma d’imatge que no m’he pogut estar de compartir. I que voli!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!