El bloc de Jordi Castells i Guasch

Amb el nom de la firma Venus la Universal, que la Sara Pérez comparteix la propietat amb René Barbier fill, treia fins ara dos interessants vins: el Venus i el Dido. I dic fins ara, perquè a la recerca de vins de garnatxa blanca, m’he trobat aquestes vacances que la família s’ha fet gran amb un nou Dido, en aquest cas de Macabeu i Garnatxa, molt ben aconseguit, del qual desconec  els percentatges de cada vi, però la garnatxa blanca amb les seves característiques hi són molt presents.

Sempre he estat un fan del Dido, un vi de raïm collit amb una certa maduració que el fa un vi saborós i força golós, amb molta fruita però també torrats, que sempre he trobat al seu punt al cap d’un any d’haver sortit i que aguanta bé uns anys més, la garnatxa està ben acompanyada pel merlot i el cabernet. (continua….)

Sempre m’ha cridat l’atenció l’etiquetatge d’aquests vins, que li donen un  caire d’immediatesa a ser consumits i em recorda en la seva presentació un vi de taula que fa el mític Henri Bonneau de Castellnou del Papa, un personatge molt peculiar que explica Robert Parker que no li volia vendre de cap manera una caixa  del mític Réserve des célestins, per la seva condició d’americà. El vi de taula de Bonneau, Les rouliers, em recorda per l’aspecte de l’ampolla i també  el contingut i l’etiqueta, els vins de la Universal.

L’altre vi, el Venus, és un  vi en què la carinyena fa companyia al sirà en la mateixa proporció, és un vi amb una molt bona aroma, on hi dominen els torrats i la fruita, i és un vi per maridar amb guisats. En definitiva, uns excel·lents vins de la D.O. Montsant que segurament busquen una diferenciació i originalitat ben aconseguida i que aporten riquesa, varietat i complexitat als vins de casa nostra. Crec sincerament que paga la pena tastar aquests vins

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!