1.- La Crisi espanyola que sobretot és Política i d’Estat – urbanística, monopolisme d’estat castellà, partitocràcia, arbitrarietat i abús de poder, no divisió de poders, reacció anticatalana i contra les nacionalitats i les altres llengües, discriminació territorial i nacional , espoli fiscal, guerra nacional, encerclament i escanyament – no es deguda a la Transició i a la Constitució de 1977-78 ……..
2.-Les corones i els regnes originaris surten a l’escut tradicional d’Espanya que es continuació del dels Reis Catòlics i de l’Emperador Carles I… Quan Ferran II i Isabel de Castella es varen casar no eren reis o hereus de Granada ni de Nabarra. Per això cal parlar de quartre corones
.
…..de la qual les nacionalitats i les llengues espanyoles son causa i part essencial, especial i característica, sinó a l’anticonstitució castellana i espanyolista posterior, al règim castellà, al malgovern, a la continuació imposada per abús de poder i de majoria d’Espanya com a estat de Castella.
PSOE i PP en aquesta reacció castellanista han sigut els promotors, actors i seguidors de la guerra nacional espanyola desencadenada. I els pecats dels uns no excusen els altres, Eta per exemple. Ells han fet que no hi hagi separació de poders ni Justícia ni Tribunal Constitucional en matèria nacional. El principal malgastador arbitrari i discriminatori d’Espanya es el Goven i els legisladors centrals.
La Crisi espanyola no es econòmica sinó política i d’abús de poder contra la Economia i viva Xauxa i los amigos.
Dins de la Constitució de 1978 hi caben:
a) La Desconquesta nacional d’Espanya. Espanya no es Castella ni castellana. Es una unió de regnes i nacionalitats. Sempre s’ha dit Espanya 2 Aragó i Castella però Espanya a l’orígen som 4 corones Aragó + Nabarra + Castella + Granada. I cada corona amb les seves constitucions i regnes interiors.
b) El compliment dels principis i disposicions fonamentals de la Constitució. No totes les normes de la Constititució tnen el mateix rang i jerarquia.
c) La separació de Corones i dels regnes estats components. El català llengua
oficial dels regnes de la corona d’Aragó i per això de l’estat espanyol comú.
d) La instauració d’una Lofca i de totes les administarcions públiques que faci general un règim fiscal d’autadministració i de contribució a les despeses generals de l’estat inspirat en el millor model clàssic dels estats Basc i Nabarrès. Es el més constitucional que hi ha – com ho ha demostrat l’experiència – el del Concert fiscal amb Cupo Es el més constitucional i segurament l’únic constitucional que s’ha inventat. Les LOFques aprovades i imposades fis ara han sigut arbitrarietat, malgastadores i discriminadores, i no ho son pas de constitucionals. Demostrat. Concert i cupo per a tots administracions locals i administració central de l’estat incloses.
e) Què la Monaquia espanyola torni a ser la Monaquina Tradicional ( i constitucional republicana i no patrimonial , evidentment ) dels antics regnes i corones. Rei de regnes i de corones.
f) Autodeterminació nacional regional d’adscripció a corones nacionalitats i regnes dintre d’espanya, amb acceptació dels estats receptors.
g) Les corones i els estats / nacionalitats finals / seran estats autònoms amb reconeixement internacional i europeu per mandat contitucional espanyol.
h) La identitat dels espanyols es la de la seva nacionalitat d’orígen o la de la seva nacionalitat d’adopció.
Les corones i els regnes originaris surten a l’escut tradicional d’Espanya que es continuació del dels Reis Catòlics i de l’Emperador Carles I. En el moment del casament dinàstic de Ferra d’Aragó i d’Isabel I de Castella quines eren les corones i els regnes, principats i senyorius estats d’Espanya ? Nabarra i Granada no eren seus, n’estaven a part.
1.- Corona d’Aragó
Estats regnes continguts en l’Espanya actual:
Catalunya, Aragó, València, Mallorca
( i Múrcia, perquè li val més ser un regne de Jaume I i no Castella que no la
vol i li va prendre una província el 1982 ).
2.- Corona de Nabarra:
Nabarra ( i la Rioixa ).
3.- Corona de Castella:
Castella ( Madrid i les dues Castelles )
Lleon amb Galícia, Astúries i Extremadura.
Senyorius bascos de Biskaia, Gipúskoa i Araba.
Sevilla o Castella la Novíssima.
4.- Regne de Granada.
( Diferent per principi perquè el varen conqueriri Aragó i Castella i no pot sere ni teu ni méu, com va fer Jaume I amb València )
5.- Illes Canàries.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!