JORDI CARRERA for NuCCs

1.- Vull un President  nacionalista i constitucional. ( 19.09.06 )

Vull Carod President. Si el 2003-2004 va ser el de la corona d’espines be es mereix una oportunitat. De la il.lusió Carod-Maragall tan sols en queda ell. Ja veieu, ho dic raonant, compadint-lo, però sense prou convicció. 

Volem o no volem?

Voldria un candidat a President  i un partit que el proposi per unes idees clares. Que hagin après la lliçò de tots aquests 25 anys de Democràcia i Autonomia i d’aquests tres anys de Tripartit, de majoria catalanista i d’esquerres que tem la Constitució, de post-aznarisme indolent, de nova mentida – previsible – socialista, tant del PSC, inclòs Maragall com  del PSOE, inclòs Zapatero. Tots n’hem hagut d’aprendre de tot això. No hem progressat  popularment i políticament en positiu com hauria estat possible  si haguessim plantejat be la batalla, la coalicció, el govern i  la reforma de l’Estatut, però del negatiu  i del fracàs n’hen hagut d’aprendre molt encara que siga meny evident. Aprendre la lliçò.

Vull un President i un Govern  Nacionalista i Constitucional  (N i C ) amb uns valors i programa de nacionalitat catalana i de nacionalitats hispàniques, liberal, de Democràcia, Economia i Societat ,( nacionalista i regionalista català ,democratic, econòmic i social ) – de liberalitzaciò, desburocratitzaciò, desmonopolitzaciò i descolonitzaciò d’Espanya, que parli clar; d’Uniò Europea, de legalització de la sociatet i les persones de la II República; d’alliberament de la Constituciò de 1978 que jo considero la III República amb rei segrestada  pel nacionalisme espanyol.

Si no arribem a majoria i si no es pot fer una majoria de govern d’aquesta línia i fiable, català  autònom  i clar , serem a l’oposiciò d’esquerra liberal per fer la cultura nova . L’esquerra liberal no vol canviar o destruir el món sinò alliberar-lo de lladres, ocupants, guerres, dictadures, etc i te com a valors i fonaments el Dret de les  nacions Unides, de la fundaciò de la CE / UE i dels drets humans i dels estats de Dret, que ja no son els del temps anteriors del dret de guerra, de conquesta i de colonialisme. I no pot ser contrària al Comerç i l’Economia. El Treball es Economia. No podem ser esclaus dels prejudicis de l’esquerra orca que porta la ideologia falangista  de robar i viure del cuento ni de les revolucions socials de les nacions imperials.

No podem acceptar mes temps d’estar en la via de la mort lenta.

Penso que si el PSC no es declara  nacionalista català  enfront del nacionalisme  espanyol / castellà  i en pla d’igualtat  amb aquest dintre de  la Constitució del 78, i  no demana  als seus electors que ho entenguin, ERC no pot  tornar a fer un govern com el Tripartit.  Si no se revolucionen nacional i catalana fent-se independents del PSOE  o demostrant que no es necessari, que federats també son persona lliure, no podrem tornar a signar el tripartit ara i potser mai. Pel record de la II República i de la maleïda Guerra, de la Dictadura, de les causes de l’Emigraciò de les seves terres d’origen, i de les lluita contra el franquisme  i per la Democràcia; per la sotmissió a l’aznarisme en que està el PSOE; per la discriminaciò fiscal, linguística, econòmica, politica i  nacional dels antics estats regnes aragonesos o catalans i de la Catalanitat. Catalunya no ha robat les altres nacionalitats i regions. Per tot això ho han de fer ells també.
El nacionalisme espanyol absolut ( falangisme i aznarisme ) es una bestiesa ideològica totatlitària semblant a l’islamisme polític actual i  per anar contra la llibertat que obria la Constitució i l’autonomia  de Catalunya i per canviar la direcció de les coses, varen  fer fora el president Suàrez  l’any 1980.  Ells son qui ha impulsat i promogut la “guerra nacional” espanyola.

Vull que ERC amb un política així guanyi les eleccions. Si no, abans que un Govern PSC supeditat al PSOE manat per governadors socialistes  mes m’estimo un govern  ERC-CiU o be un Govern de CiU amb el suport  parlamentari d’ERC encara que no entrem al Govern perquè  CIU no voldrà un posicionament polític com el que ERC d’aquesta manera proposaria. No podem lliurar Catalunya i la Catalanitat  al PSOE ( espanyolisme ) i als seus governadors. M’havia fet illusions amb en Zapatero. Ara se que Zapatero no es l’Espanya liberal. Es un nacionalista castellà  i governa i pensa Espanya com si fos una  Gran Castella i als altres mira de trampejar les coses per recuperar forces. L’únic que ha fet de no nacionalista  i d’Espanya liberal es en Pasqual Maragall.

Si això no es veritat que es demostri el contrari, que ho demostrin. Ells son els contradret i inconstitucionals. A Espanya hi ha quatre nacionalismes propis. Cal declarar el conflicte nacional espanyol i solucionar-lo dintre de la Constituciò del 78. El nacionalisme castellà no l’ha volgut ni l’ha acceptat mai aquesta nova Espanya oficial. Ara passa a l’inversa que als any 60; l’Espanya oficial es legítima i de Dret, i l’Espanya real es un imperi totalitari amb un nacionalisme d’estat en guerra nacional permanent contra les nacionalitats no castellanes, i especialment contra la nostra que es l’altra gran nacionalitat. Espanya de fet es encara  l’estat de Castella . La Constitucio del 78 no ho declara ni ho reconeix perquè proclama les nacionalistats ,les llengues i els drets humans i l’estat de dret, però de fet ho ha continuat eessent  per la via de fet, de la guerra nacional, l’acusació, l’amenaça, l’abús de poder  i la discriminació.

El 2003 amb CIU fent mania – pensava jo – i pro PP a l’ombra,  perjudicava i debilitava Catalunya, no; no  podiem fer una majoria nacionalista CiU-ERC. No veia que els socialistes també eren de dretes  i també feien el mateix en urbanisme i ordenació del territori. I no podriem resistir encara una confrontació  amb Castella com la que patia Euskadi. Encara no podiem. Però vindria. Havia de progressar el poble català,  sortir dels castelles i baixar a la plana. Ara penso que desprès d’aquesta experiència de traiciò i sotmissiò socialista i de tantes misèries  catalanes – a cadascú les seves –  ja cal fer un goven nacionalista i constitucional, que declari el conflicta nacional espanyol i en demani la soluciò de dret dins de la Constituciò, i que destapi Espanya , encara que ens pugui arribar el rebre.

El nacionalisme català si que es Constitució. El nacionalisme català com jo el veig es la defensa de la vida i de la plenitud de la Catalanitat. La novetat es demanar que siga  obertament nacionalista  i constitucional.

Si no som capassos de pujar a la Constituciò i fer-mos-hi forts ningú altre no hi pujarà, i ERC no passarà de jugar a la política. Entretant  el nacionalisme castellà  la fa a mort  i a dues mans, a dreta i a esquerra, i utilitzant colonitzats contra colonitzats. D’aqueixes dues espanyes cap no en volem.

Bescanó, 19 de Setembre de 2006.

2.- Dia de reflexió.  

Primer que res vull un Govern i un President independent, de Catalunya, nacionalista català, i no dependent de Madrid, del nacionalisme castellà. El PSOE es nacionalisme castellà, Zapatero també. No podem donar el Govern de Catalunya al PSOE.  Hauria de canviar molt el PSC després de l’experiència de l’Estatut. No els podem donar ni la Presidència ni el Govern. El Montilla i els electors i el partit del PSC  son catalans però més colonitzats que altres partits i parts del poble. Podrien ser al govern però no de forma majoritària i  determinant. No poden ser el President. Vull un  govern nacionalista i contitucional, de la Constitució Espanyola del 78.  Bongovern de Catalunya, autonomista, nacionalista, regionalista, europeista, democràtic, econòmic i social. ( Autonomia, democràcia, economia i societat ).  

Això està per sobre d’esquerres i dretes. Però això dins d’aquests criteris i lògica es d’esquerres cent per cent. I és liberal, contitucional  i de dret. Ser d’esquerres no vol dir ser socialista espanyolista o estatista, ben bé el contrari. Un govern ERC-CiU  ( o un Govern ERC-CiU-ICV ) no té perquè no ser també un govern social, d’esquerres, que faci solucions socials i bones per a la immensa majoria i no classistes i explotadores, per als problemes. Per ser socials han de ser econòmiques, equitatives i justes i no regals. 

La bossa o la vida ?  Posat així,  la vida, està clar.

No ens abrallarem ni farem una guerra civil entre nosaltres.

3.- Quin govern us agradaria a la Generalitat de Catalunya?
Un Govern i un president amb suport majoritari del Parlament.

dijous, 2 de novembre de 2006

  Un Govern independent dels partits, de majoria parlamentària, per aquest ordre:  

1.- ERC-CiU- ICV, com a Euskadi,i sense cap eta.

2.- ERC – CiU- PSC-cc – ICV-IU

3.- ERC – CiU – PSC

4.- ERC- CiU, sense pors ni prejudicis si els altres no volen ser-hi.

Un Govern de programa , per governar bé, amb les competències, recursos financers i autonomia nacional que tenim, complient la llei, gobernar bé per a tothom excepte per als lladres,i impulsar la modificació de les lleis que siguin injustes i millorables. Ha de tenir una política catalana, una política espanyola i una política europea. Possible amb tots els partits de quatripartit central, execepte amb majoria i presidència del PSC perquè seria donar la represenatció i el govern de Catalunya al PSOE i no pot ser  perquè es aquest es necionalisme castellà imperial també.

NiC – DES nacionalista, regionalista i autonomista català, constitucionalista i DES ( democràcia, economia i societat ). Que faci  efectives les principals competències – exclusives – d’ordenació  del territori, urbanisme i habitatge, per Economia i societat, conservació dels recursos, protecció de terra agrícola  per a l’agricultura ( que ha de ser declarada estratègica del país ) i de la Natura, per Catalunya  i pel bongovern.

A Espanya hi ha quatre nacionalismes propis com a mínim, i els catalasn som ( hi hem de ser nacionalistes de la nacionalitat catalana ). La Nacionalitat catalana d’Espanya actualment som els quatre antics regnes  de la corona d’Aragó i som una nacionalitat europea tranfronterera.

Solucionar el problema nacional espanyol dintre de la Constitució de 1978 fent efectiu el principi d’igualtat ( nacional, fiscal, de serveis públic, de llengues, llibertat de llengues, de televisió, de canals privats i públics,  …) i reformar / esmenar  la Constitució  per esmenar-ne els preceptes que son contraris a la igualtat. Un programa espanyol de legislatura espanyola. Catalunya també es Espanya. No som Castella i Espanya no es ni pot ser una Gran Castella. Deslliurar i pujar a la Constitució de l’Espanya de 1978.

President: Artur Mas, el líder mes votat.

Govern: Consellers de pes entesos i amb polítics de pes, consensuats, aprovats un  pel Parlament a més de ser  proposats i nomenats pel President. El Govern no es dels partits.

El Govern no es repartir càrrecs sinó donar responsabilitats a persones per ser ministres i president, per governar bé, legalment, ….

A més del Govern hi ha el President de Catalunya – represemtatiu – i el Parlament, legislatiu.

Data:  Fri, 3 Nov 2006

4.-  La desestabilització del tripartit i de l’Estatut ja va ser la prova.

Per un Govern Català de Progrès.

També pot ser amb CiU. Eix central del gover CiU-ERC .Per trant ni Ciu ni ERc. Un Govern Nacionalista i Constitucional DES. Independent dels partits.

No podem donar el govern de Catalunya al PSOE pq.es nacionalisme castellà.

 1.- ERC – CiU – ICV – PSC.

2.- ERC – CiU – ICV

3.- ERc – CiU PSC

4.- ERC – CiU.

Si no volen el primer, el segon, i axí el roc dur  “tots sols”.

I si CiU no vol de cap de les maneresw, perquè hi ha añlgú que mana mes que el poble ?

Passarem al tripartit amb un president  i  govern parlamentari  on el PSC pel PSOE no pot ser majoria ni determinnant.

 No pot ser que ens governin els colonitzats  i sotmesos, quan hi pot haver un govern descolonitzador. Descolonitzar Espanya dins de la Constitució.

Jordi Carrera

 5.- ERC ha de prendre la iniciativa teòrica. Proposar programa, majoria i president i no esperar  que parlin els altres.  Si no no forcem  ni fem moure ni progressar res.

Mirat això. Se que molta gent nostra no vol saber res de CiU i no vol saber res del PSC PSOE. Però Cat necessita un president i un Govern.

Això que dic es mes d’esquerres que tots els prejudicis d’esquerres que es diuen i s’arrosseguen pel món, ….

El nacionalisme català defensa la vida i la llibertat de la catalanitat. Nosaltres som  això i som ERC i ho hem de saber fer. No hem d’esperar a veure que diuen els altres. Després segons que diguin, en el combat de posicions, podem fer una cosa o altra per raons i no  per sorpresa. Si fem una cultura política que fins ara no hi ha guanyarem la majoria i serem el centre de Cat i l’hotitzó de la catalanaitat sencera.

Mirate-ho i respon-me.Ho he enviat als dos caps del partit.

6.- No pot ser.

Penso que ERC no pot fer President de Catalunya en Josep Montilla perquè no podem donar el govern de Catalunya al PSOE. No pot ser de cap manera si el PSC no canvia de veritat, no es fa independent i sobirà de veritat i no es declara nacionalista català o de la nacionalitat catalana dintre de la Constitució com jo l’entenc i l’aprecio ,com a mínim.

Dels tres anys del tripartit n’hem d’aprendre les lliçons. No son un fracàs en tot, encara que si que l’han fet fracassar. El fracàs de l’Estatut  es sobretot del Govern espanyol i de les Corts Generals, perquè Catalunya i l’autonomia de Catalunya també es interès general d’Espanya. O no? Després son un fracàs dels partits catalans i del Parlament, però a cadascú la seva responsabilitat. La dels uns no tapa ni excusa la dels altres. Però sobretot ha estat una demostració, un aprenentage. Contra el tripartit, el nacionalisme espanyol i els acceptadors i submissos varen atacar Carod i ERC com a punt dèbil. “Jo no, jo no, aquell, aquell”. Primer varen fer fora en Carod, condemnant-lo i perseguint-lo per pecats venials . Un linxament de Catalunya per tàctica i per estratègia va ser i varen continuar fent, i després per anar contra el Govern Zapatero, que el socialisme no sabé defensar i donava la raó a l’aznarisme. Successivament, no permeteren que el President Maragall fés una remodelació de Govern; muntaren la campanya intencionada de si ja era hora o no d’un president xarnego a Catalunya – ells son els racistes – com a continuació de la guerra psicològica i per dividir -nos en dos; expulsaren ERC del Govern sense ni desfer la coalicció i fer una nova majoria parlamentària quan havia estat l’únic partit que defensava l’Estatut del Parlament; i per fi feren fora  fins a renunciar Pasqual Maragall com a candidat i líder del seu partit. Penso que hi ha una posició constant del nacionalisme espanyol, estratègica que deu ser: No permetre de cap manera que a Catalaunya hi hagi un lider nacional d’esquerres.

No podem fer President algú que sigui un dependent o un governador del PSOE , que pugui destituir i expulsar del Govern els conseller d’un partit coalligat que condiciona i no accepta el que el seu partit vol. Un Govern de coalicció ja no es un partit. No pot ser

President qui no defensa ni  practica l’autonomia nacional i regional  i la llibertat i la igualtat de drets de Catalunya. No pot estar en mans d’un partit mosso, presoner i neutralitzat. No pot ser president qui no desautoritza  aquells que el proposen com a  president “no nacionalista “ i ”postnacionalista” i en canvi no demanen el postnacionalisme espanyol castellà . No podem fer president ni donar el poder a gent que no diu el que pensa, que obeeixen uns amos i que no han denunciat el nacionalisme espanyol i  el nacionalisme monopolista d’estat castellà, i no s’ofèn ni  es revolta quan Joan de Sagarra l’entrevistador de la Vanguàrdia el qualifica de “vacuna del pujolisme”. El pujolisme no el critiquen per dretes sinò per catalanisme. Si fos per dretes no haurien acceptat que Maragall durant tants anys fos també l’home de la gran dreta per anar contra el nacionalisme. Ataquen al PP però no en la visió imperial castellana d’Espanya, en que  conincideixen.
Un candidat que amenaça que un possible govern  nacionalista CiU-ERC –ICV  ( o sense ICV si fos el cas ) dividiria la societat catalana es que no pensa prou be les coses  Si democràticament es dona la possiblitat d’aquesta majoria de govern a l’estil de país basc  no seria normal i legítima, i més encara aquí que no tenim cap eta? No s’ha fixat que es ell qui amenaça amb la divisió de la societat catalana?  No m’agrada  que siga el candidat dels ultracolonitzats com ara Josep Sala o Joan Ferra. Considero que el PSC i Montilla son catalans colonitzats atrapats i víctimes de la guerra nacional espanyola que no som pas nosaltres qui la  promou i empeny
L’únic dirigent polític que es podia dir “no nacionalista” es en Pasqual Maragall, i l’han fet fora.

Els nacionalismes de les nacionalitats no castellanes som propis d’Espanya i hi han de tenir igualtat de reconeixement i drets.
Si hi ha un nacionalisme que ha de tornar a casa seva i limitar-s’hi es el castellà.
Si hi ha un nacionalisme espanyol  constitucional ha de ser plurinacional, talment com d’una suïssa i no aquest “mal d’Espanya” que  tots patim .

A Espanya som molts, potser mes de la meitat, els pobles i països de les altres nacionalitats Som molts els colonitzats i discriminats nacionalment, culturalment i econòmicament. El nacionalisme espanyol practica la vietnamització del conflicte,  l’ús de colonitzats contra colonitzats. De colonitzats adictes contra el colonitzat nacionalistes, crítics o dissidents.

El PSOE es nacionalisme castellà / nacionalisme espanyol. En Zapatero es molt diferent i oposat  l’aznarisme però no es l’Espanya liberal, i també es nacionalisme castellà imperial encara. Diuen que no son nacionalistes però tothom sap que si que en son. Deuen saber i considerar que el seu es tant dolent i mentider que ho neguen.Ells si que son un nacionalisme ètnic i no poden sofrir les altres llengues i nacionalitats, i hi son refractaris. El 2005 fan un congrès o conferència de governs dels estats hispano-llatino-americans, i no hi son admensos, convidats i considerats ni el quetxua, l’aimara, el guaraní, el maputxe, el màia, les llengues indígenes de l’estat mexicà, ni el basc, el galleg, el català, l’occità, l’astur / llionès, el tamazig, ni l’anglès dels miskits, de Jamàica o de Gibraltar, o l’andorrà, i moltes altres llengues d’aquest àmbit que no existeixen per a ells. Les consideren extingides o per extingir a assimilar o erradicar. I el tagalo o les llengues  pròpies de la Guinea Equatorial no son de la Hispanitat de l’antic imperi castallà? I les llengues pròpies dels estats i nacions africanes de l’antic imperi portuguès, no en son ? 

Vull una Govern i un President Nacionalista Català i Constitucional ( NiC ) que promoguin la Democràcia, l’Economia i la Societat ( i la Unió Europea ). Darrerament ja no en parlen gaire de la Constitució de 1978 que durant tants anys han usat  per acusar-nos i fer-nos rebotar en la dialèctica absolutista, i que ells no han acceptat i no han volgut mai plenament, ni l’any 78.

Si cap partit no assoleix mejoria suficient per si mateix per al seu candidat i per fer govern, quines majories podrien ser possibles, atès tot això, i llegits els resultats ?

Un tripartit o un bipartit en mans del PSOE, no.

Un Consell de Ministres que decideix per majoria i no per consens dels partits.

Alternatives possibles?

1.- CiU-ERC-ICV-EUiA de partits de sobirania catalana amb president  i vicepresident de qui tingui més diputats i amb programa  i consellers de pes personal, un per un,  aprovats pel Parlament. I ídem.

2.- CiU-PSC-ERC amb president  i vicepresident de CiU ( A Mas ) o d’ERC ( JL Carod ) . PSC en minoria, i amb programa i consellers de pes personal, un per un, aprovats pel Parlament en la sessiò d’investidura. Destituïbles separadament pel President o pel Parlament.

3.- CiU – ERC  amb president i vicepresident de qui tingui més diputats però amb programa i consellers de pes personal  aprovats pel Parlament , un per un, en la sessió d’investidura. I ídem.

4.- PSC – ERC amb president i vicepresident d’ERC ( Carod Rovira ). PSC en minoria. I ídem i ídem.

D’una o altra forma ERC hi ha de ser influent, condicionant i decisori. 

Investir president  un candidat  sense ser al Govern?

 Si fa falta per Catalunya i per NiC si.

Que no siga un president esclau del nacionalisme espanyol.I que ho siga segons el programa. El Parlament ja el controlaria i es podriem fer majories catalanistes de progrès NiC i DES.

Un Govern de dretes o un govern d’esquerres ?  De dretes  en el mal sentit de la paraula ho han estat tots els partits que han manat a Catalunya aquests  25 anys abans del tripartit, I aquest tres anys no han canviat les coses. Tan sols cal mirar com ha anat l’Estatut i com han anat l’urbanisme i l’ordenació del territori que soncompetències exclusives de la Generalitat des dels traspassos de poder a la Generalitat provisional de la Transició. La llei d’Urbanisme de 2002 i de 2004 dins de les limitacions de la llei de bases es podria dir que es d’esquerres, però una cosa es la llei i una altra el que les institucions de la Generalitat i els municipis han fet en planejament urbanistic, ordenació del territori i habitatge.Tinc la impressió que generalment han sigut de dretes. Per altra part ser nacionalisme català , defensar i promoure la vida de la catalanitat i el benestar espiritual i material del seu poble ho han de ser i n’han de fer tant les dretes com les esquerres.Les esquerres no poden ser “passotes” o contràries en nacionalisme. El programa del Tinell també es podria fer en coalicció amb CiU, com ha dit en Carod. Això no vol dir que no s’hagués de canviar i millorar  en moltes coses dins del mateix esperit. Aquesta legislatura no aprovarem ni negociarem un nou estatut d’autonomia però haurem de fer que l’autonomia i l’autogovern nacional i regional de Catalunya i de la catalanitat siguen efectius, amb suficiència financera i sense discriminació negativa en llengua, cultura, inversions dotacions en infraestructures i serveis públics. Hi haurem de fer que el Govern de la Gtat sigui exemplar i complidor de la llei, i si la llei no està bé promoure’n canvis i millores.

Per altra part parlar d’esquerres en l’admosfera espanyola, catalanitat inclosa, i durant molts anys ha estat l’excusa  i l’encobriment  i la via de criculació  dissimulada del  nacionalisme espanyol / castellanista  d’esquerres que després ha passat a dir-se “no-nacionalista”.

Penso que el 2003 feia falta treure CiU del Govern pel be de Catalunya i no fer un front nacionalista  o un tripartit a la basca perquè ningú altre no ho volia, no ho hauriem resistit  i  el que volia l’aznarisme era portar la guerra nacional a Catalunya, l’enemic gran, perquè a Esukadi havia perdut i els quedava massa petita, la guerra. Però no es pas que no fos legítim, constitucional i potser necessari i oportú. Potser es va salvar CiU, havent de deixar el Govern. Potser ha estat massa curt aquest temps per sanejar-se.  Ara hem fet  i patit  una experiència rica. Penso que ara es necessari treure el PSC del predomini i acaparament del Govern  i institucions de la Generalitat i que li aniria bé abaixar a terra per regenerar-se.

Es més facil fer formar CiU que no el PSOE.  També es cert que quatre anys passen deseguida i hi tornarà a haver eleccions.  

ERC ha de prendre la iniciativa per proposar majoria i govern

Data:   Dijous, Novembre 2, 2006