JORDI CARRERA for NuCCs

L’Onze de Setembre de 2012 va ser l’aparició de Catalunya davant  del Món. Del món castellà i espanyol; davant d’Europa i dels pobles, estats i nacions de la Terra. També se’ns  aparegué a nosaltres matixos, valencians, mallorquins, aragonesos i catalans de casa i del Món. I d’Occitània tota, de ben segur. I als  antics pobles i regnes lliures del nostre interland de reis comuns.

Algu deia, com podia ser que per sorpresa passés això, una manifestació tant imponent per la Independència. Com podia ser que els serveis d’intel.ligència de l’estat no en sabessin res. No es podia pas preparar en dos dies una cosa aixi, havia de venir de molt de temps, mesos abans, i no en sabien res ? 

Catalunya nou estat d’Europa, deia la pancarta  de capçalera de l’ANC convocant. Estat propi, estat català, independència i llibertat.  
 
Podríem respondre: 

a) Per la censura d’Estat en que us mantenen sobre que és, què pensa, de què pateix i es quixa,  i què vol i sommia Catalunya.

b) Pel fracàs escolar  polític provocat  i l’espíritu nacional i la deformació de la Història d’Espanya en que us han educat  i l’impermeable nacionalista i sols castellà que us han posat per religió. Demaneu-ne comptes als nacionalistes d’estat espanyols que dominen PP, PSOE, el TC, etc etc

c) Segurament  que ve dels mals d’Espanya, presents, d’aquests 33 anys de Democràcia i Constitució frustredes;  i també dels mals passats. Catalunya no es Castella ni castellana. I el mal de l’ànima i de vida que ve de segles.