JORDI CARRERA for NuCCs

Avui, Barcelona- Madrid, de Copa, el combat infinit, titula la Vanguàrdia avui, el derby hispànic, CATALUNYA-CASTELLA, dues espanyes, la conquesta impossible,  la guerra nacional permanent, el matrimoni nul i no rat de Ferran i Isabel. 

El que no es pot fer es dir-ne “el gran clàssic ” com han fet els propagandistes de Rac.1 aquests dies. No l’han pas encertat.

Imatge.- Escut heràldic dels reis catòlics  Ferran i Isabel, de les corones unides d’Aragó i Castella amb la conquesta de Granada a baix. Nabarra encara no hi era. L’escut que acompanya el de Catalunya i Aragó es el dels regnes de Sicília i de Nàpols. La divisa de monta tanto era del nostre rei Ferran II.

Un casament dinàstic fals dels Trastàmara, de Joan II, per absorbir, engolir i matar l’altra corona ?  Castella ho ha robat i mort tot. Els fet ho confirmen cada dia, cada any, cada segle.  No hi ha Constitució que valga per a ells. ( Però en Dret valen, la Constitució i els Drets Humans !). Des del temps de Colom que dura, el combat infinit.  Visca el Barça  encara que perdi. Cada Barça-Madrid es un 11 de setembre esportiu.

Un clàssic es allò que es considera modèlic i no passa mai de moda. Què perdura com a modèl a través dels temps. “Dit de l’autor o de l’obra que es te com a model digne d’imitació en un art”,  ho defineix el Pompeu Fabra. Les conquestes i les traïcions no son model en Llibertat, Dret Internacional ni en Dret Civil. El dret clàssic es el de personalitat i llibertat dels pobles i de descolonització. El derby d’un estat d’excepció colonialista i no pas un clàssic. Sempre hi ha de la descolonització, la independència i de la pau pendents.

Abans era “el partit del segle “. Estava bé per resaltar-ho. Ara passa cada any diverses vegades i posa de manifest  aquesta constant espanyola, la Catalanitat irredenta, la guerra nacional permanent i les dues espanyes que capitanegen Barcelona i Madrid.