30 de gener de 2008
1 comentari

Duran pot dir missa, però no som babaus

Duran i Lleida va assistir a la missa prèvia a l’acte de la plataforma "Pacte per la Vida i la Dignitat", oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Sistach. La plataforma "Pacte per la Vida i la Dignitat" està formada per organitzacions catòliques conservadores i l’acte que van convocar anava en la línia de les darreres manifestacions i concentracions a Madrid contra el matrimoni entre homosexuals, la simplificació dels tràmits del divorci o l’avortament.

Quan els altres partits, i, fins i tot, tímidament, algunes veus del soci de Federació, Convergència, van criticar la presència de Duran en el ritual catòlic, ell, i el seu partit, van al·legar que només havia anat a missa i no havia assistit a l’acte posterior. Duran venia a dir que no ha de demanar permís a ningú per a anar a missa. En pren per idiotes a tots plegats, aquest home de Déu. (Continua).


Efectivament, Duran pot anar a missa quan vulgui sense demanar permís a ningú. És lliure de ser tan catòlic com vulgui. És lliure de freqüentar tants integristes com li dicti la consciència i donar suport als actes que li doni la gana, per rancis que aquests siguin. Fins i tot es pot afegir, si vol a les crítiques del cardenal al programa de TV3 Polònia per la seva versió de Els Pastorets, o adherir-se a les consideracions respecte a la sexualitat infantil del bisbe de Tenerife. I és ben lliure de tot això perquè, contra el que diuen els seus camarades de sagristia, no hi ha res que limiti la llibertat d’expressió, religiosa i de culte, i ningú més que l’Església diu als catòlics com s’han de casar i aparellar, ni tampoc ningú els obliga a divorciar-se ni a cometre adulteri o si s’han de clavar un piercing o ajustar-se un cilici. Duran és lliure de tot això i de formar una família com vulgui i amb qui vulgui perquè, diguin el que diguin els hooligans dels sagraris, no hi ha cap atac ni contra la família tradicional ni contra els catòlics. Les persecucions inquisitorias —curiosament disfressades de legítima defensa són—cosa dels que s’oposen a que altres puguin gaudir, justament, aquestes llibertats.

Però que Duran sigui catòlic no implica directament que sigui tanoca del tot, i sap perfectament que aquella no era una missa més. No va ser oficiada precisament  per un capellanet qualsevol i, just aquesta missa, estava vinculada a un acte amb una nítida significació i amb intencions manifestes. I, com que no és tanoca del tot, i sí que és un polític molt experimentat, era plenament conscient que la seva presència no passaria desapercebuda perquè la seva condició no és la d’un fidel anònim més, i també sabia perfectament com s’interpretaria la seva assistència a l’ofici.

Per fer un paral·lelisme, Duran ens vol fer creure que l’assistència a una missa funeral no s’entén com un acte de solidaritat i acompanyament amb els familiars del difunt si després es renuncia a anar al cementiri a presenciar l’enterrament.

Ja m’emprenya que un dirigent polític català s’impliqui en causes retrògrades, però no em puc queixar gaire perquè no el votaré mai i tinc la llibertat d’expressar la meva oposició. Però el que trobo directament ofensiu i impresentable és l’argument amb què han respost a les crítiques. Un argument que només es pot formular o des de l’estupidesa i la ignorància —i hem quedat que no és el cas— o des de la falsedat deliberada, des del més absolut dels cinismes i el més profund menyspreu a la intel·ligència dels ciutadans als que demana el vot. No puc perdonar que ens prengui per babaus i ens intenti aixecar la camisa amb un raonament que un insecte curtet de gambals podria desmuntar.

Duran pot dir missa, però sabia perfectament on anava, què anava a fer i com s’entendria el seu acte. Amb la seva presència a aquella celebració ritual va picar l’ull en senyal de complicitat als catòlics ultraconservadors, i amb les posteriors excuses ofèn a tota la resta de ciutadans.

Li recordo a Duran que per als catòlics la mentida és un pecat mortal i la supèrbia un dels set pecats capitals, així que vagi alerta, no combregui sense prèvia confessió o bé algun ordenat li negarà la comunió, com alguns fan amb les parelles  casades pel civil perquè, a ulls de l’Església, viuen en pecaminós concubinatge, siguin homosexuals o heterosexuals.

  1. L’interès d’en Duran és, tal i com escenifica en Ferreres al seu acudit
    de El Periódico, el d’un polític que viu amb la pastanaga d’un
    ministeri. Com que no som tontos, per més que ell s’ho pensi, veiem que
    és un aclucament d’ull al PP per si de cas guanyen. Si no, era només
    una missa vulgar i corrent. Actituds com la d’ell fa que un
    anticlericalisme secular esdevingui l’única posició raonable a
    Catalunya malgrat l’abad Escarré, Montserrat i els caputxins. Potser
    ells també haurien de donar un cop de puny sobre la taula i no deixar
    que se’ls confongués amb aquesta colla de franquistes que són la
    Conferència Episcopal Espanyola, aquest nacionalcatolicisme, aquesta
    croada dompelaiana. És com el què deies del PSC: o hi ha grup
    parlamentari propi, o balances fiscals, o deixeu de jugar amb la
    intel·ligència de la gent. No pot haver-hi frontisses en la qüestió
    nacional després de donar per acabada la transició democràtica
    (transició democràtica que només ho va ser per a ells –els
    espanyols–. Oiga, que yo soy muy demócrata…. On s’és vist…) Ens
    haurem d’avergonyir els catalans fins i tot de la creu de Sant Jordi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!