TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Per Jordi Carbonell Segura

14 de desembre de 2011
EMPRESA
2 comentaris

MORE HEADS THAT INDIES ( MÉS CAPS QUE INDIS)

Molts, al llegir el titól em direu que no es correcte, i ja us avanço de que si ho es, que per aixó hom va estudiar anglés en una acadèmia que et prometien aprendre’l en una setmana ( i a fe de Deu que ho varen aconseguir!), la cosa va anar així : Es aquí on s’aprèn Anglés en una setmana? If,If between, between, convidant-me a passar. I d’aquesta manera vaig aprendre Anglés, així ho posar el meu Currículum, i ja se sap que en els Currículums sempre es diu la veritat. Bé, peró aquest no es el motiu del meu post, el motiu es que, en la meua creuada envers el directius que apliquen el managment, estudiat en prestigioses escoles de direcció d’empreses a distancia, i tot fent dissabte, vaig trobar un document del any 2009 que en va enviar un company de feina, on descriu perfectament la manera de dirigir dels nostres directius.

L’any 2006 es va celebrar una carrera de rem entre empleats d’una empresa japonesa i un altre de catalana ( en l’original era española peró no vull ser sectari). Un cop es va donar el tret de sortida, els japonesos ràpidament varen agafar la davantera, arribant a la meta amb un hora d’avantatge envers l’equip català. La direcció de l’empresa catalana, molt decebuda, va analitzar els motius d’aquella derrota tant evident. Les conclusions a les que varen arribar, es que l’equip japonès estava format per 10 remers i un cap d’equip, mentre que la tripulació catalana la formaven 10 caps d’equip i un remer, per el que es va decidir prendre les mesures oportunes.

L’any 2007, la tripulació japonesa va arribar a la meta amb un avantatge de dos hores i tres quarts envers la catalana. La Direcció es va tornar a reunir i després de fotre-li una bronca de cal deu en el Gerent, aquest no entenia com havien perdut ja que els japonesos varen repetir estratégia, 10 remers i un cap d’equip, i ells després d’un munt de reunions varen acordar que per tal de guanyà’ls la tripulació la composarien: 1 cap d’equip, 2 assessors de Geréncia, 7 caps de secció i 1 remer. La conclusió de la Direcció va ser unànim: el remer era un incompetent.

L’any 2008 després d’encarregar una innovadora canoa al departament de noves tecnologies, l’avantatge dels japonesos va ser de quatre hores. la direcció novament reunida per analitzar aquell desastre va comprovar que l’equip nipò continuava amb la mateixa estratégia: 10 remers i un cap d’equip, mentre que l’equip català, després d’una auditoria externa i l’assessorament especial del Departament d’Organització, va optar per una formació molt més agosarada: 1 cap d’equip, 3 caps de secció amb un plus de productivitat, 2 consultors d’Accenture i 4 guàrdies jurats que no treien l’ull a l’únic remer de la tripulació, al que ja havien represaliat per les derrotes passades traient-li el plus i els incentius.

Després de moltes hores de reunions varen acordar que per la propera regata, la del 2009, el remer seria o becari o treballador temporal, ja que en els informes que es varen fer de la darrera cursa, es va observar certa deixadesa en el remer de la plantilla, deixadesa que es podia titllar ben bé de passotisme, i de poc compromés amb el projecte, amb comentaris del tipus: “Tornarà a remar sa puta mare”, que va fer el treballador al arribar a la meta.

  1. he rigut molt Jordi.

    PS: en veure el títol, he pensat que hi havia un perquè. El teu anglès és de la mega Acadèmia aquella dita USA, tan bo com el de qualsevol nordamericà. Com diria aquell… ¡què cabró !
    Una abraçada

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!