TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Per Jordi Carbonell Segura

15 de juliol de 2007
0 comentaris

D´UN TEMPS D´UN PAIS

A finals dels setanta,els nostres grans, eren d´un temps i d´un país,on era mes important saber que tenir,aconseguir que mantenir-poltrones-, i amb aquest pensament van lluitar fins aconseguir obrir al camí cap a la democràcia.Un cop obert el camí aquest prohoms van considerar que tenien que deixar pas a una nova generació de polítics joves mes preparats-al seu entendre-,universitaris i amb sòlids ideals polítics.

A finals del vuitanta aquesta nova generació de polítics,preparats,universitaris i amb sòlids ideals polítics,varen continuar aquest camí i van decidir que l´única manera de aconseguir fer front a tot els enemics de les llibertats i de Catalunya, era fer-ho junts amb els temes cabdals e irrenunciables,a saber:

  1. Recuperació de la llengua pròpia fent-la oficial
  2. Estatut de Catalunya
  3. Llibertat presos polítics
  4. Llibertat de culte,pensament i opinió.

A canvi d´aquest punts varen fer costat a les demandes dels espanyols -Pactes de la Moncloa-,per fer front a la quantitat ingent de problemes que tenien-econòmics,polítics,militars,etc..-.I ho varen aconseguir,però aquest mateixos polítics ja no eren tant joves,però si amb més poder, alguns varen deixar la política però no el poder – despatxos de tràfic d´influencies, i lobbys empresarials- i varen considerar que a partir d´ara era més important tenir que saber, i mantenir que aconseguir,que no fos que una nova generació de polítics joves,preparats,amb Masters, i amb sòlids ideals polítics, volguessin avançar tant que s´esgarrés tot el que havien fet.

Per evitar-ho, cada partit va anomenar successors "dofins" o "delfins" en català modern, que no eren tant joves, però si que obedients,alguns seguidors s´ho van empassar altres no.

I així arribem a on estem, amb polítics mediocres,que han après que el més important es el tenir que el saber. Els meus grans -pares i avis-,sempre m´ha havien dit que preferien un llest cabró, que un tonto simpàtic,per que amb el primer com es llest sempre voldrà negociar quelcom per no perdre-ho tot, en canvi amb el segon com es tonto,però simpàtic, mai sabràs per on et sortirà i el pitjor de tot es que com a tonto que es, no negociara mai per que te por de que l´enganyin.

Jo voldria saber més que tenir, aconseguir mes que mantenir, per`soc fill D´UN TEMPS I D´UN PAÍS…… que hi farem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!