La sostenibilitat tenia tres potes: l?ambiental, l?econòmica i la social. Si bé va començar sobretot com un terme lligat al respecte de l?entorn (mantenir els processos ecològics essencials, preservar la diversitat genètica, assegurar l?aprofitament sostingut de les espècies i ecosistemes, dels recursos, fer pensant en les generacions futures), la sostenibilitat va incorporar aviat les altres potes, tant l?econòmica com la social. Vaig escriure quatre coses d?introducció la sostenibilitat l?any 2000 en l?informe de conjuntura de Terrassa, publicat per Foment.
El respecte per l’entorn i el medi natural és un valor a la baixa. Actualment la crisi i la situació del país fan que les prioritats polítiques ja no contemplin la millora de l’entorn com un valor en si mateix, i les propostes que ens arriben no són especialment optimistes. Hi ha unes quantes decisions que no ajuden a avançar cap un lloc més sostenible sinó més aviat al revés. La reforma feta en la llei de costes, o la nova llei estatal d’avaluació ambiental, on l’Avaluació d?Impacte ambiental (AIA) es considera com una càrrega enlloc de ser una garantia de millor realització dels projectes. També cal recordar que aquest procediment és essencial pel medi, i requereix de criteris estrictament tècnics, i no criteris o directrius polítiques.
O sentencies com la del Prestige, on es deia que no hi pot haver cap responsabilitat penal, ni per als oficials que hi havia al càrrec ni per al govern espanyol (podeu veure l?apunt sobre la sentència que vaig fer).
Cal creixement econòmic per superar la crisi? Això és el que diu tothom avui. Cal créixer més per poder crear ocupació, cal créixer per poder consumir, cal créixer per tornar a greixar la roda del procés cíclic. O l?excés de creixement porta a la crisi? Ha estat el creixement desmesurat el que ha fet petar el nostre sistema? Massa cops em costa d?entendre aquest sistema del més i més i més, i encara més. Hem de controlar la despesa energètica diuen, però al final l?eficiència serveix per continuar consumint tanta o més energia, connectat, això si, més aparells. No és el mateix créixer que desenvolupar-se.
Terrassa, 18 de febrer de 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!