De res, massa

Aquest cap de setmana he dedicat no pas poca estona a la confecció de les declaracions de l’impost sobre la renda de les persones físiques de les dues persones físiques que, a casa nostra, en som subjectes passius. Em fa mandra posar-m’hi però confesso que m’agrada repassar-ho amb certa dedicació i veure el camí que segueixen els diners al llarg de tots els fulls i caselles del formulari de declaració.

És un dir, formulari, perquè aquest any ja no és possible presentar l’autoliquidació amb aquells històrics impresos blavosos de tota la vida. L’Agència Tributària vol que tothom faci servir el programa PADRE i facilita la presentació telemàtica i la complimentació informatitzada dels tràmits declaratius.

Em sembla que al darrere d’aquesta decisió hi ha una maniobra de distracció que no pretén altra cosa que desviar la nostra atenció i que no siguem conscients de la queixalada que l’erari públic clava en els nostres ingressos. La possibilitat de descarregar directament al programa informàtic la informació fiscal de què disposa la hisenda pública fa que molts càlculs que abans es feien de manera manual i reposada, ara passin per alt.

Si no sou partidaris de fer un esborrany previ amb paper i llapis, sí que us encoratjo a, un cop enllestida i impresa la declaració, revisar les caselles corresponents a retencions, bases, escales de gravàmen i quotes. Us vindrà de gust fer emmarcar una foto del senyor Montoro i posar-la damunt el vostre escriptori o tenir-la ben a la vora del lloc físic de treball. Tenim un soci amb qui compartim la setmanada, però ell no sua tant com nosaltres.