De res, massa

Avui he celebrat els primers 200.000 quilòmetres del meu vell però infatigable Peugeot 306. Fa una temporada que som més inseparables que mai: em fa un servei perfecte, encara és econòmic de manteniment i de funcionament, no falla mai i canviar de cotxe per fer la mateixa funció que fa aquest de seguida em costaria 20.000 euros. De moment, ni somiar-ho!

200.000 quilòmetres són diverses voltes al món, que aviat és dit. Ha estat el cotxe de casa per excel·lència, amb permís del Toyota que fa servir la meva muller: podem dir perfectament que la base automobilística familiar ha estat bastida al voltant d’aquest robust cotxe francès. Va ser matriculat en paral·lel al naixement del noi de casa; ha vist néixer sa germana, ens ha dut per tot el país i per mig Europa, i n’ha vist de verdes i de madures. Ens ha portat a festes i casaments i ha tornat a casa carregat de llenya. Ha transportat maletes, bicicletes, matalassos i mobiliari. Encara passa les inspeccions sense ni despentinar-se.

És tanta la devoció que li tenim, tots plegats, que en conec un que ja el reclama per iniciar-se en la conducció sobre quatre rodes, quan sigui el moment. Llarga vida al venerable 306 i al seu motor turbo-dièsel!