De res, massa

A la seu de la Fundació Valvi, a Girona, divendres passat s’hi va presentar el llibre de Joan Vila La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris (Curbet Edicions). Joan Vila, empresari paperer, enginyer i sarrianenc, fa anys que col·labora amb mitjans de comunicació del país difonent idees dels camps de l’economia, l’empresa i l’energia. En l’acte de divendres al vespre va estar acompanyat pel periodista Jordi Corominas, que va fer de conductor de la presentació; pel també columnista Antoni Puigverd, que va fer un retrat vehement de proximitat i coneixença de l’autor; i pel nombrós públic que hi va ser present.

Fa anys que se sent clamar Joan Vila contra les polítiques que ens han dut a la situació de crisi tan profunda que vivim. Ha estat crític davant el triomf de l’especulació enfront de la industrialització, ha carregat de valent contra l’exclusivitat de crèdit immobiliari que el sistema bancari va protagonitzar, ha defensat amb fervor el manteniment o la recuperació de la competitivitat i ha engegat totes les alarmes davant l’imparable forat a la balança comercial. Malauradament, però, el govern de les decisions econòmiques ha mirat cap a una altra banda, fins que al fons del sac hi hem trobat les engrunes. Aquest és el panorama que es dibuixa, vist des de la trinxera, de la primera línia de foc d’un empresari que ha viscut aquests anys difícils i els ha sabut combatre amb mà de ferro. Han sobreviscut les empreses més preparades, les més fortes: Darwin en estat pur.

Apunta l’autor a La crisi des de la trinxera que la solució als problemes estructurals del país no és senzilla, però s’imposa un gir cap a l’austeritat, la precisió, el rigor i la innovació. Tot això ha d’anar acompanyat d’un canvi de mentalitat generacional i formatiu. S’ha de treballar cap a l’excel·lència, cal educar els estudiants cap a l’esforç i des de la universitat s’ha de canalitzar energia amb la vista posada en la reindustrialització. S’ha acabat malbaratar recursos: hem de tenir més present que mai que som un país pobre i que al màxim que podem aspirar és a gaudir d’una “abundància frugal”. Ens en sortirem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!