De res, massa

Potser per haver viscut la infància i la joventut amb un avi a casa, no se m’ha fet mai estrany escoltar històries de guerra. El meu avi Manel va servir a la campanya del Rif i, tot i que la guerra civil la va viure com a ciutadà a la rereguarda, sí que va ser molt marcat per les vivències. I ho recordava i ho explicava.

Avui, la premsa publica la necrològica de Josep Falcó Sanmartín (1916-2014), traspassat a Tolosa de Llenguadoc aquesta setmana. Josep Falcó era pilot d’aviació de l’exèrcit de la República i va ser protagonista destacat de l’últim combat aeri en cel català, abans de la retirada. 

Conec aquesta història no pas per boca de l’avi, sinó gràcies al reportatge que en va ver Josep Playà a la revista Alberes en el número 2, el 2009. Els últims avions republicans van ser destruïts pels Messerschmidt de la Legió Còndor en una plana de Garriguella (Alt Empordà). Falcó, cap de l’esquadrilla, amb el seu Polikarpov I-15 va aconseguir abatre un avió alemany abans d’haver d’efectuar un aterratge d’emergència.

Va morir-hi el pilot del Messer, Friedrich Windemuth, i una làpida de pedra recorda els fets enmig d’una vinya empordanesa. Josep Falcó no deixava perdre l’ocasió, quan passava per l’Empordà, d’anar-hi a fer una visita, treure-hi la pols i deixar-hi una modesta ofrena floral.

Aquell últim combat va ser a cara o creu. Podia deixar-hi la pell o l’un o l’altre i Falcó va sobreviure. És una de tantes històries de guerra que mereix ser conservada.

Descanseu en pau, Falcó.