Josep M. Cervelló

CiU i el PP, cada cop que parlen d’educació a Catalunya ho fan des de l’apriorisme del suposat fracàs escolar. És una manera clara d’inculcar el recel cap a l’escola pública que, des dels axiomes pedagògics conservadors,  sembla un mal lloc on educar els fills propis. La realitat és que el missatge ha calat en la nostra societat, especialment per la manca de refutació contundent des  de les esquerres i per la política educativa d’aquests darrers anys.  El corol.lari a aquests postulats ha estat l’abandonament de l’escola pública per part de les classes mitjanes i la segregació escolar en dues xarxes finançades, això si, amb diner públic. L’informe PISA i altres estudis anteriors de la Fundació Bofill, indiquen que els resultats acadèmics depenen fonamentalment de l’entorn social de l’alumnat, parlen però de bons resultats d’equitat del sistema educatiu català ( això vol dir que l’escola pública ha fet els deures), assenyalen que comparant per sectors socials, a Catalunya són els alumnes procedents de famílies més febles econòmicament qui treuen bons resultats en comparació a la mitjana internacional, més que no pas si comparem els resultats de les classes més benestants. Sabent qui escolaritza qui, la conclusió sembla evident: tenim una escola pública de qualitat, un bon lloc on educar els nostres fills amb tota la seva diversitat.

L’esquerra pedagògica no té esquerra política que la defensi. El camp de batalla ideològic al voltant de l’educació, que sempre havia estat potent i hegemònicament progressista a Catalunya, ha estat abandonat i s’han rendit les banderes als dictats del liberalisme i dels mercats. És per això important que comencin a sentir-se veus que neguin la premisa inicial del discurs “educatiu” de la dreta catalana i espanyola. Josep Ramoneda ho escriu així de clar, avui, al diari Ara:

“Dir que Catalunya té un ensenyament deficient s’ha convertit en un tòpic, que cultiva sobretot l’anomenada societat civil, fins al punt que el fracàs escolar és ja un símbol de la manca de competitivitat del país. Ara queden en evidència les intencions estrictament ideològiques d’aquest discurs, que havia fet forat i que no pretenia altra cosa que un ensenyament a diferents velocitats, amb autopista per als que s’ho puguin pagar, i per als espavilats que aconsegueixin ficar-s’hi, i carreteres estretes per a tots els altres