Josep M. Cervelló

Avui hi ha la festa del càntir a Argentona i és un bon dia ? fa calor, tinc la gola seca?- per a fer la reivindicació del càntir. Un dels grans invents de la humanitat.

Massa sovint imaginem que la lluita contra el canvi climàtic i reduir les emissions tòxiques amb efecte hivernacle és quelcom que ens supera. I tanmateix, el canvi climàtic no és més que una resposta de la atmosfera incapaç de fer front a l’activitat insostenible de la civilització humana en aquests darrers 150 anys. Per això, la lluita contra el canvi climàtic requereix recuperar el seny. La raó que ens permet ser éssers racionals. En el nostre enginy i la curiositat hi rau una part del problema en el que ens trobem com a espècie. Però també és la creativitat la que ens pot fer forts. Potser és l’hora de recuperar el seny creatiu per fer possible que les futures generacions puguin seguir gaudint de qualitat de vida.
La Fundació Terra promou aquest estiu experiències d?ecologia pràctica i per això fa propostes d’emprar recursos que estalvien energia o matèries primeres. L’aigua refrigerada a l’estiu consumeix grans quantitats d’energia elèctrica en neveres. Però, sadollar-se amb aigua fresca a l’estiu fa mil·lennis que està resolt amb el càntir. El càntir forma part de la història i la cultura mediterrània. Fet d’argila cuita però permetent que conservi la porositat d’aquest material. Mercès a aquesta porositat el càntir es comporta com la pell humana que deixa sortir la suor. Així que l’exudat es converteixi en energia de refrigeració per al líquid que conté en el seu interior. És l’anomenada refrigeració evaporativa perquè per cada gram d’aigua que s’evapora s’aconsegueixen retirar 500 calories de l’aigua del càntir fet que la conserva fresca i saludable.

Els romans no sé si coneixien l?equació de transferència de calor i massa del càntir però si que en feien ús. A la foto teniu reproduïda la cantimplora tipus terra sigillita sudgàl.lica, datada del segle I de la nostra era i trobada a les excavacions de Sant Boi.