Josep M. Cervelló

Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones demà,  25 de novembre. Està prevista una jornada a Cal Ninyo entorn a l’educació en la no-violència i els nous models d’homes i dones. La jornada està adreçada a professionals vinculats amb els temes educatius i comptarà amb l’assistència de Judith Rifà, especialista en coeducació, i Dolors Renau, pedagoga i política, que parlarà sobre les noves masculinitats. Ja està bé però ja seria hora que de masculinitat en parlessim els homes.

De la mateix manera que Simone de Beauvoir deia que no es neix dona sinó que se n’esdevé, tampoc no es neix home, se n’aprèn a ser. Fa temps que es parla de la recerca d’una nova masculinitat, als Països Catalans un dels precursors va ser Josep Vicens Marques i en alguns llocs s’han  format grups d’homes per a reflexionar sobre la construcció de la masculinitat sense masclisme i per a transformar-se i mostrar als demés una manera diferent de ser tan home com el que més, potser un dels pioners va ser el Grup d’Homes Contra la Violencia Masclista de Mallorca. De la mateixa manera que la presa de consciència de moltes dones va ser el resultat de l’autoorganització feminista, és evident que el canvi del rol masculí dominant només podrà ser obra dels mateixos homes i oferint un patró positiu a imitar als nens i adolescents, atractiu i engrescador que  treballi l’autoestima. Això significa una intervenció molt més activa i significativa al tema de la violència masclista, ja que qüestiona més a fons, que no pas únicament la solidaritat amb les víctimes o el sentiment de vergonya de gènere. Molts homes estan canviant, per no sentir-se còmplices, però la destrucció del mascle antic ha deixat molta desorientació. Molt sovint algunes intervencions ben intencionades dins del món educatiu han tendit a un concepte de discriminació positiva per a les noies que no ha tingut en compte que la coeducació és conjunta per a uns i altres i que la valoració del femení no es pot fer deixant sense referents positius el masculí culpable. La violència masclista neix de la pretensió de superioritat de l’home  i de l’afirmació d’una masculinitat tradicional on l’ús de la violència és un atribut, si volem esdevenir persones que viuen en un pla d’igualtat però afirmant la diferència, la nostra masculinitat és també víctima del masclisme.