Josep M. Cervelló

Vull parlar de la gent que forma la llista electoral d?Esquerra a Sant Boi. El nostre és un projecte col.lectiu, amb una forta intenció participativa, republicà fins i tot en les relacions de tu a tu que establim entre nosaltres i amb la nostra gent. El nostre millor actiu són les persones i el seu compromís amb la ciutat. Com que em trobo sol penjat pels fanals dels carrers, vull fer-vos arribar des d?aquí la seva presència

El primer sóc jo, en Josep M Cervelló. Ja sé que és lleig començar per un mateix però així és la dinàmica electoral i, malhauradament l?esquerra transformadora no ha sabut trobar una expressió electoral distinta a la tradicional. Què hi farem!

Tinc prou anys com per haver viscut un tros de dictadura franquista i d?haver-m?hi rebel.lat. Vaig cumplir la meva majoria d?edat ( llavors els 21 anys) a la galeria de menors de la presó model, com a pres polític, no gaire lluny d?on el meu avi matern va haver d?esperar, a la fi de la guerra,  durant anys una sentència de mort que feliçment no es va arribar a dur a terme. La política ha estat sempre una passió per a mi: durant la lluita antifranquista a la universitat, durant la transició on una generació vam posar les bases per a un nou independentisme a contracorrent de la reforma pactada, més tard al MDT, primera expressió ?de masses? de l?independentisme actual i més endavant vam acudir al gran punt de trobada d?ERC, per ser més, per poder fer més coses, per poder estar més a prop de la gent. Sóc regidor del grup municipal d?ERC des del 2003 i aquests quatre anys han estat de molta feina però també de molta il.lusió. Diuen que sóc el responsable que els plens municipals siguin més llargs i discursius que quan estaven sense nosaltres. En quatre anys, són unes 400 propostes i apel.lacions, unes 50 mocions defensades, centenars d?al.legacions i propostes a plans locals, són moltes intervencions cercant el consens amb els grups de govern o expressant les diferències de criteri, sempre acompanyades de propostes alternatives. Sí, hem hagut de fer molt ús del dret a la paraula, per mandat del partit que volia que fixéssim l?opinió en totes i cadascuna de les coses que afecten Sant Boi, per responsabilitat amb la nostra gent i el nostre electorat amb el que havíem signat un contracte amb el programa electoral, i perquè no som gent que calla fàcilment si creu tenir raó.

El segon, l?Enric Garcia. Proper a la gent, sempre actiu, té el rècord absolut de reunions amb entitats i persones. Atent a l?actualitat, al dia a dia, amb capacitat d?intervenció ràpida i una formació politica sòlida que fa possible molta autonomia personal. Pacient amb els meus nervis o quan em capfico en l?argumentari hores abans de cada ple municipal, especialment el de pressupostos. Vam coincidir a la gran escola generacional del MDT, però ell ja venia del FNC, del PSAN, de moltes hores i conspiracions al bar Pirret. És vitalment d?esquerres, independentista, republicà. En la discussió és actiu, directe, ressolutiu i es fa respectar. Tots dos vam tenir la gran alegria i la gran responsabilitat de fer entrar ERC a l?ajuntament l?any 2003 i que Sant Boi tingués polítics electes que enllacessin amb l?experiència republicana del 1931, acabada per la força de les armes l?any 1939. Amb l?Enric a la junta de portaveus de l?ajuntament, el grup municipal ha estat un vaixell amb un bon timoner.