Enmig d’aquest embolic amb l’educació, és del tot recomanable llegir que diu a "Presència" el catedràtic de sociologia de l’educació de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, Stephen Ball. Ell és un observador de primera fila de la política educativa que comença senyalant l’educació com a prioritat ( educació, educació, educació, deia el programa electoral de Blair, l’any 2001), per després desentendre-se’n privatitzant, abandonant la secundària als business sponsors i acabant amb titulacions oficials donades per l’hamburgueseria multinacional McDonald’s que ha estat una de les tres companyies privades autoritzades pel Govern britànic a concedir els seus propis diplomes, reconeguts per l’Estat i equivalents al batxillerat britànic.
Us recomano la lectura de l’entrevista a "Presència": "L’educació retrocedeix com a valor públic"
http://www.sindicat.net/p.php?u=http://www.sindicat.net/vaga/presencia27gener.pdf
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què la privatització concertada o de pagament com tantes altres es suposa que estalvia despeses públiques a les arques de l’Estat i necessiten menys centres públics per oferir places.
T’he fet cas i he descarregat l’article. Segur que és molt interessant.
Maite