Josep M. Cervelló

llibreta de camp

1 d'agost de 2008
Sense categoria
3 comentaris

El dit i la lluna

La ironia exigeix una complicitat o una intel.ligència que no sempre hi és. A vegades et porta a l’esperpent on la imatge destrueix el missatge. Això li ha passat al Lluís Sunyé, un regidor independentista i d’esquerres de la candidatura Alternativa Baix Gaia- Entesa Progrés Municipal i i excap de llista d’ICV-EUiA a les eleccions generals per Tarragona. En el seu bloc sortia una imatge amb l’expressió: Un 8,7% del PIB català no és suficient. Apadrina un nen extremeny per 1.000 euros al mes. La Junta de Extremadura ja ha demant sang i el seu cap en una safata. Sembla que no recorden els constants insults i mentides que han sortit de la presidència de la Junta en aquests darrers anys. Recordeu allò que els catalans erem unos cretinos i que , negant l’esforç fiscal català, ens podíem “poner los cuartos donde les quepa”, recordeu que calia adaptar la democràcia a l’espanyola  per a impedir per llei la presència de partits catalans ( o bascos) a les corts espanyoles…?. El secretari general d’IC s’ha donat pressa en declarar que en Lluís Sunyé només es representa a si mateix, és evident que en Lluís Sunyé no ha estat encertat però cal aguantar la mirada dels inquisidors de torn i repetir l’essencial del missatge, encara que ja se sap que quan el savi assenyala la lluna el neci només es fixa en el dit.

Mentrestant en Pepe Rubianes i el periodista Albert Om han estat processats per injuries a Espanya i els demanen un any de presó.Jutjat d’Instrucció número 5 de Sant bregat ha reobert el judici

 

La fotografia l’he manllevada del bloc de l’amic Antoni Garcia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Molt bo el teu text, company. En definitiva, ells poden rotar-nos a la cara els seus pitjors exabruptes, i hom suposa que nosaltres ho tenim merescut. Ara bé, no freguem – verbalment s’entén – ni que siga mínimament la seua subtil crosta de dignitat, i ja tenim els suposats injuriadors crucifixats en tots els mitjans de comunicació, o fins i tot processats per la curiosa justícia espanyola. Recordeu tots els insults vessats per la Brunete mediàtica arran de l’estatut aprovat el 30 de setembre, i si teniu memòria, el seguit d’insults proferits contra Catalunya donarien per a omplir un bon llibrot. I nosaltres a sobre som els insolidaris! Quanta hipocresia hem de suportar pel sol fet de no deixar-nos humiliar! Quina creu, haver nascut en un poble oprimit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.