Josep M. Cervelló

L’altre dia en un dels molts debats preelectorals que hi ha enguany a la nostra ciutat, aquesta vegada amb nois i noies de 17 i 18 anys, va sortir el tema de la disciplina urbanistica. No em podia jo imaginar que a la gent d’aquesta edat l’interessés el tema o el de la seguretat i altres que van sortir i vaig manifestar la meva sorpresa. Però no vaig poder evitar d’exposar un cas flagrant de la manca de disciplina urbanística i de llicències municipals a la carta que s’ha donat al nostre municipi. Resulta que el 60% del nostre territori ens ufanem en dir que és agrari o forestal. Cert. La zona de marina de Sant Boi està dins el parc agrari que és una figura de protecció del que queda del nostre espai agrícola al delta i la vall baixa del Llobregat, víctima constant de la caòtica política d’infrastructures, Tren d’alta velocitat, promoció de sòl industrial logístic ( magatzems, vaja!), possiblement L1 del metro, etc.

Dins del parc agrari només pot haver activitat agrària o ramadera i les construccions han de ser destinades a aquest fi. Només les masies poden ser restaurades per viure-hi però si el propietari fa de pagès. Doncs bé, des de l’any 2004 Unió de Pagesos ve denunciant que un constructor, aliè totalment al món agrari s’ha fet una casa per viure i un magatzem adosat on posar material de construcció. La casa està al costat de la zona humida protegida de Can Dimoni i l’ajuntament l’ha beneïda amb totes les llicències necessàries. Fins i tot quan des d’Urbanisme de la Generalitat s’insta a tirar a terra l’edifici i restituir el paisatge i a aclarir les responsabilitats de l’ajuntament en aquesta qüestió surten els responsables de llicències i el d’agricultura de l’equip de govern defensant el propietari de al manera que a aquest no li calen advocats, ja ho són els regidors de llicències i d’agricultura.

La pantomima és tal que el propietari vol fer passar un cavall i un be per un ramat, quan són més aviat animals de companyia en aquest cas, o fa servir unes bales de palla d’atrezzo per tapar altres activitats. La il.legalitat sembla ser absoluta, es van celebrant judicis, la Generalitat insta a la demolició, el grup municipal d’ERC demana explicacions al ple, però l’ajuntament s’abraça al propietari ( un constructor de Viladecans, sembla que afeccionat a la hípica) i fa seva la seva causa. Sembla que el "cercle eqüestre" té les seves influències i amistats…