Josep M. Cervelló

Malgrat que sembla que ningú vulgui parlar-ne, l’acte polític d’ERC ahir a Sant Boi, a peu de tomba d’en Rafael Casanova va ser un èxit. L’església era ben plena i molta d’aquesta gent va anar després al casal Joan Sardà a participar del vermut independentista. Al final de la intervenció vaig voler fer un símil entre la història del pont de Sant Boi i la situació actual de dèficit fiscal i d’abandonament de les infrastructures. Més o menys era així:

Durant l?edat mitjana i bona part de la moderna el pont de Sant Boi va ser allò que ara en diriem una infrastructura viària de primer ordre. Situava Sant Boi, en el camí ral que sortia de Barcelona, travessava el Llobregat i s?adreçava cap a Tarragona, cap a Lleida i més enllà. El pont , de peatge, era l?accés obligat de viatgers, traginers, comerciants, pagesos i va donar vitalitat a Sant Boi com a lloc d?abast, d?allotjament i de relacions comercials. El pont era del Consell de Cent de Barcelona que feia les tasques de manteniment i el refeia després de les constants riuades que el deixaven malmès o se l?emportaven. Quan el pont quedava en desús hi havia una barca que travessava el riu. Ara diriem que el pont era una competència del Consell de Cent. Doncs bé, després de l?11 de setembre de 1714 el Consell de Cent va ser abolit i el règim de Nova Planta va instaurar un sistema de corregiments per controlar el territori, El pont es va quedar sense les atencions que abans havia tingut, es va malmetre i no va ser reposat. Els diners que es recaptaven, amb una doble fiscalitat i un cadastre que escanyava la població, no servien per a modernitzar o mantenir camins i ponts, sinó per omplir les arques del nou estat unitarista espanyol. Sant Boi va deixar de ser la ciutat del pont, una barca feia el pas del riu però cada vegada més era per a un ús exclussivament local, especialment a partir de la construcció del pont de Molins de Rei que formava part del camí, ara prioritari, cap a Madrid. El pont de Sant Boi no es va refer fins el segle XIX i va ser amb els diners d?iniciativa privada. Estarem totes i tots d?acord que qualsevol semblança d?aquesta història amb l?actualitat és molt més que una coincidència.