Josep M. Cervelló

Una óssa, empaitada, acorralada per gossos i caçadors fent una batuda- diuen que de senglars-  potser acompanyada dels seus ossalls Polem i Bambú, s’abraona i fereix amb les urpes un caçador. Els contraris a la presència d’óssos al Pirineu ho aprofiten per dir que el programa de reintroducció ( un programa Life europeu) és un experiment fracassat i que cal donar cacera ( escarment?) a aquesta óssa i posar els óssos en tancats. La culpa d’aquest hàbit agressiu d’un animal encerclat és que els óssos eslovens són així de violents ( deu ser cosa dels Balcans…) i que els autòtoctons no ho feien això, ni els veiem – diuen- Bé si que els veien de tant en tant quan els anaven a caçar, de fet si no n’hi ha és que els van exterminar a escopetades, i no uns “urbanites” sinó caçadors “autòctons”que formen un dels grups de pressió més poderosos a la vall i que volen mantenir els boscos sense massa vigilància perquè així fan el furtiu amb més llibertat. L’ós és un inconvenient als projectes urbanístics a l’alta muntanya (el Pla de Beret) , a l’ampliació de les pistes d’esquí de Baquèira, etc.,  on impera l’ànsia del diner ràpid més que no pas la preservació de l’entorn natural. Si mireu com baixa de bruta la Garona per Aran – tot rondinant, que diria Verdaguer – ja està dit tot. Davant l’amenaça de vendetta dels caçadors, presos d’esperit gremial, el departament de Medi Ambient de la Generalitat es vol avançar a la cacera mortal d’Hvala i capturar-la viva i estudiar-la (?). De totes maneres el conseller Baltasar ha estat ferm en la defensa de la reintroducció de l’ós, ara caldrà que s’hi mantingui davant les pressions. Hvala és un ser proscrit que només té salvació si creua la frontera però el seu instint de supervivència no sé si dóna per tant. Mentrestant hi ha altres notícies: l’extensió de l’ós que arriba al Cadí, la reaparició de llops a Catalunya, etc. Jo crec que són bones notícies per al nostre entorn natural, però sembla que encara està ben viu el sentiment atàvic que va fer dels contes infantils històries terrorífiques. Per acabar un comentari: el pitjor perill per a un caçador és un altre caçador i no les seves preses. La majoria d’accidents greus o mortals soferts per caçadors han estat conseqüència dels dispars d’altres caçadors, d’allò que podríem anomenar “foc amic”. Espero que ben aviat, quan l’hivern arribi als Pirineus, Hvala, lliure, dormi encaudada a la seva “canya” i que per molts anys, quan mirem aquelles magnífiques muntanyes puguem dir amb orgull: “la senyora és allà dalt”.